FINALISTA PREMI JOVE PERIODISTA

Pantalles amigues i enemigues

Andorra no és indiferent a aquesta nova societat regida per monitors

En l’última dècada, les xarxes socials s’han tornat una part molt important (fins i tot podríem parlar d’essencial) en les nostres vides. Podem parlar sobretot dels joves, ja que són la generació que més s’hi ha adaptat i el principal consumidor. El fet d’estar constantment pendent d’aquest mitjà de comunicació pot aportar un munt d’avantatges als joves, com ara un entreteniment, una manera de conèixer gent sense cost, fins i tot pot ser una manera d’informar-se de les noticies més recents. Tot i que, si ho poséssim en una balança, guanyarien els dels inconvenients com podrien ser la falta de vida social, el vici, el control exercit sobre una altra persona, la imatge errònia i superficial que es dona de cara als seguirors i l’exposició de dades personals. Andorra no és indiferent a aquesta nova societat regida per les pantalles. De fet, constatem, segons un anàlisi de digui.ad, que un 67,7% de la societat del nostre país està registrada a Facebook, la xarxa social més utilitzada arreu del món, dels quals el 78% són usuaris d’entre 13 i 24 anys. Els joves, un cop més, són els protagonistes d’aquesta era i és per aquest motiu que ens hauríem de demanar si la tecnologia, en concret les xarxes socials de moda, són beneficioses per a nosaltres si no en se’n fa un ús del tot adequat.

Entre molts altres aspectes, les xarxes socials estan definides arreu del món com a problemàtiques, ja que són una porta de lliure expressió cap a qualsevol individu o grup d’individus a més de no tenir unes normes molt marcades, almenys legalment (tot i que avui en dia el seu ús està més regit pel codi penal). Segons el resum de les ponències corresponents a la convenció sobre la 'cybercriminalité' (definida com un tipus de delinqüència sense risc, on l’anonimat del delinqüent es veu reforçat i on es produeix una industrialització dels atacs) realitzat a l’École Nationale de la Magistrature, el 23 de novembre del 2011, durant la conferència del Consell d’Europa duta a terme a Budapest, es va signar per estats membres i no membres de la Unió Europea i estats no europeus. Malgrat això, encara no s’ha arribat a una solució general a nivell europeu que instauri una política criminal amb sancions clares.

La nova manera d’intimidació i assetjament entre joves és anomenada 'cyberbulling' que, com el seu nom ens indica, es basa en l’assatjament psicològic entre iguals a través de la xarxa. Aquest tipus de violència és verbal, es pot veure en forma d’amenaça, d’insult o fins i tot podríem arribar a parlar d’intimidació a nivell sexual. Cal destacar que és més difícil de detectar en l’entorn del jove, ja que no deixa cap tipus de prova en la persona, només es podria saber en el cas de la denúncia de la pròpia víctima. Fins fa poc, el 'cyberbulling' no era considerat un delicte, ja que la legislació no contemplava aquesta nova forma d’assatjament. D’aquesta manera, una persona que ho patia, no podia fer gran cosa per a aturar-ho, més que denunciar-ho. Avui en dia, certes accions a les xarxes són denunciables i, segons un article d'El Mundo, un de cada deu menors d’edat sofreix aquest tipus d’intimidació a Espanya i el 75% d’aquest nombre, no ho denuncia. Aquestes xifres són alarmants i a Andorra, com no podia ser menys, aquestes coses també passen. Hi ha hagut molts casos d’assetjament a través de les xarxes socials en els quals molts joves han hagut de prendre decisions difícils com la de canviar-se d’escola, fins i tot de ciutat, per poder dur una vida ordinària i amb normalitat.

Un altre gran problema de les xarxes socials és el masclisme amagat sota el romanticisme, sobretot en les parelles, i podem veure-ho reflectit sobretot en el control exercit sobre l’altra persona. Considerant que l’esser humà és lliure, no hauríem d’estar anclats a una 'última conexió' o a un 'vist' que determini el nostre estat d’ànim. A més, existeix una aplicació, Snapchat, que conté un mapa interactiu on es pot veure a temps real on és cada un dels teus contactes i amb qui. Aquest fet és la màxima forma de control sobre l’altra persona. Amb aquests tipus d’aplicacions, podríem arribar a viure en una societat on es normalitzin tots aquests aspectes. El control que exercim sobre les xarxes socials, i el que aquestes exerceixen sobre nosaltres no hauria d’existir, per molt que estigui de moda, o tothom ho faci. És necessari que els nens d’avui en dia creixin pensant que controlar a una persona constantment, ja sigui a través d’un mapa o d’una 'última connexió', resulta correcte?

Per concloure, cal destacar que efectivament, les xarxes socials són la nova moda del segle XXI, on tot és més fàcil, es pot parlar sense pèls a la llengua i fer el que es vulgui, es pot presumir del viatge a Nova York i a la vegada de la família o fins i tot de la nova mascota. A més d’obtenir informació sobre qualsevol temàtica de la que vulguis informar-te. Però, no n’hem d’abusar, i si ho fem, hauríem de reflexionar i crear un espai on conèixer gent, fer amics i interactuar entre nosaltres sense crear un espai d’odi, de control, d’inseguretat per alguns pares, etc. I sobretot, on la gent perd la seva essència i no són realment com són de veritat. Les xarxes socials també fan mal a la societat encara que no ho sembli i això ho podríem canviar entre tots. Tots aquests aspectes negatius porten a pensar com podria ser un futur com ho podem veure en una sèrie de televisió, 'Black mirror', on el director ens fa veure com els avenços futurs de la tecnologia ens podrien afectar molt. Ho fa a través de capítols independents on hi podem veure certs aspectes tecnològics d’un futur no molt llunyà, poden acabar per destrossar la societat amb diverses fatalitats com podrien arribar a ser morts, violència, entre molts altres.