FINALISTA PREMI JOVE PERIODISTA

El terrorisme: origen, actualitat i futur

"Matar i ferir a tantes persones com sigui possible"

“El terrorisme neix de l’odi, es basa en el menyspreu de la vida de l’home i és un autèntic crim contra la humanitat". Aquesta entradeta pot resumir el significat de viure el terrorisme cada dia.

Des de l’antiguitat han existit grups que han realitzat actes terroristes per raons polítiques o religioses, com els zelotes jueus contra el domini romà a inicis de l’era cristiana o com la secta musulmana dels assassins a l’Orient Mitjà de l’època de les creuades. Els governants també han recorregut amb freqüència a la violència per assegurar el control sobre els seus súbdits i la repressió dels dissidents.

Però, es pot considerar que hi va haver una data d’inici? Sí, l’any 1789. És a partir de la Revolució Francesa quan es va generalitzar l’ús de la violència com a arma política i el senyor Robespierre va defendre obertament l’ús del terror contra els enemics de la Revolució, creant un període conegut com el Terror Jacobí.

Si acceptem aquest fet històric com l’origen del terrorisme ens podem preguntar: ha evolucionat? Es considera que el terrorisme ha tingut una pausa, un període de pau? Realment, no; és més, des del segle XX s’ha pogut presenciar una difusió del terrorisme a gran escala, facilitat clarament pels avenços tecnològics.

Molta gent creu que el terrorisme afecta a la persona/es que realitza l’acte; tanmateix, mai s’ha pogut estar tan lluny de la realitat, atès que han existit (i existeixen) règims totalitaris, com el nazisme alemany o el estalinisme soviètic que van aplicar la violència terrorista al seu propi poble per tal de fomentar un control màxim sobre la seva població.

I en l’actualitat? Encara hi ha terroristes propagant la seva voluntat d’una forma totalment immoral i despiatada?

Recordem un dels atemptats més impactants, el denominat 11S del 2001, quan la ciutat de Nova York va rebre una gran ferida a un dels seus emblemes com a ciutat (les torres bessones) per part d'Al-Qaida, matant a 2.996 persones. Encara podem trobar una data més propera l’any 2017, amb un total de 388 atemptats terroristes arreu del món, amb 52 països afectats i més de 3.200 defuncions, principalment ocasionats pel grup fonamentalista islàmic ISIS, deixant marca des d’Europa fins als Estats Units.

Un aspecte que cal destacar és que aquests “atacs” normalment són premeditats i tenen els seus objectius, però sempre poden crear danys “colaterals” als països propers. En el cas dels atemptats de França o de Barcelona, el nostre país, Andorra, també ha quedat afectat. Per exemple, les celebracions nacionals com l’Andorra Vivand han necessitat reforçar la seguretat civil amb un augment d’agents de la llei armats passejant pels carrers per protegir-nos; també, les avingudes principals han estat modificades amb uns testos grans per evitar l’entrada de vehicles per atacar. Aquestes mesures ofereixen tranquil·litat als seus ciutadans i turistes.

La por de la gent a patir aquests actes en primera persona ha estat capaç de crear un terror que és de fàcil propagació i això crea la necessitat de trobar una forma de poder contrarestar aquesta por amb mesures que puguin garantir la tranquil·litat i pau de la gent, com el cas prèviament citat d'Andorra, i no modificar el seu caràcter de vida a causa de la por.

Quin tipus de mecanismes utilitzen per tal de realitzar la seva tasca? En aquest aspecte es pot trobar des de bombes de fabricació casolana, com els còctels molotov o les granades de mà, fins a armes a gran escala com les biològiques, químiques o nuclears i sempre amb l’objectiu d’afectar (física o psicològicament) al major número de persones possible.

Un pensament social, per dir-ho d’alguna manera, ha de tenir una explicació psicològica, la qual es podria considerar com el terrorisme administra una amenaça psicològica per minar dins les institucions democràtiques, retallant els drets del ciutadans i destruint les garanties constitucionals del país.

Acabarà el terrorisme algun dia? La pregunta l’hem de formular als països més 'poderosos'?

Tant el terrorisme com la guerra sempre han tingut motius ocults, els quals fonamenten la propagació d’aquests, ja sigui per un interès polític, religiós o, com en la majoria de casos, econòmic.

Països com els Estats Units, 'el gran mediador', o Rússia, 'la gran potència militar', són països que tenen un benefici directe en tots aquests conflictes. Si analitzem el cas de l’actuació dels Estats Units a tota la zona d’Afganistan o Síria es basa en la publicitat amb l’objectiu d’obtenir els recursos naturals del país, per exemple, el petroli. O el cas de Rússia, amb la gran venda de material militar de fàcil accés als països tercermundistes que es troben en conflicte armat.

El món necessita un canvi però no es podrà assolir mai si no hi ha parlament i un conveni total.

M’agradaria tancar aquest reportatge amb una frase que pot descriure la situació del terrorisme i dels conflictes armats en l’actualitat: “Els morts són els únics que veuen el final de la guerra" – Plató.