"Fer la volta a Andorra amb l'ajuda dels avituallaments, dels voluntaris i del públic és una oportunitat única"

Jan Ginesta explica els detalls per preparar-se per disputar una de les proves de l'Andorra Ultra Trail Vallnord

Musculació al gimnàs, sortides a la muntanya, entrenaments d'intensitat, alimentació específica i provar tot el material, calçat i vestimenta -calçotets inclosos- amb antelació. Aquests són alguns dels ingredients per poder afrontar un repte com l'Andorra Ultra Trail Vallnord (AUTV), que enguany tindrà lloc del 4 al 9 de juliol. Ho assegura Jan Ginesta, entrenador personal de 22 anys, que s'està preparant per córrer el seu primer Celestrail, de 83 quilòmetres i 5.000 metres de desnivell. El seu objectiu és la superació personal i aprofitar una "oportunitat única" de fer la volta a Andorra amb l'ajuda d'avituallaments, voluntaris i l'animació del públic.

Fa tres anys, Ginesta ja va completar la Marató dels cims, acabant per sota de les 8 hores, i aquest any, en un sopar entre amics, el van 'picar' i va acabar inscrivint-se al Celestrail. Té la sort que es dedica professionalment a l'esport i que ja fa un any que es prepara físicament per participar en competicions, com va fer aquest hivern a l'Skimo 6 d'esquí de muntanya.

"No té més secret que sortir a la muntanya"

Així, acabat l'hivern, ha fet una adaptació d'estiu a la muntanya, combinada amb reforç muscular de les cames al gimnàs, i durant els últims dos mesos ha intensificat l'entrenament, amb sortides a la muntanya d'unes 3 o 5 hores tres dies a la setmana i amb desnivells d'entre 600 i 1.500 metres. La resta de dies ho combina amb entrenaments d'intensitat, per acostumar les cames a l'àcid làctic; és a dir, a suportar l'esforç. Tot i que és entrenador, reconeix que li va bé que un altre company de professió li marqui el tipus d'activitats que ha d'anar fent, "perquè si no em diuen el que he de fer, no ho faig".

Però en el fons, Ginesta assegura que la preparació "no té més secret que sortir a la muntanya", ja que és important conèixer el recorregut de la cursa, els trams on es pot anar més ràpid, les pujades i les baixades. També cal planificar els punts on caldrà hidratar-se o menjar. Per tant, el que és clar és que cal dedicar-hi moltes hores, ja que la preparació no es pot basar només en exercicis de potència, i per això assenyala que els vint primers sempre són atletes que viuen d'això. A més, destaca que també és important poder descansar bé després de cada entrenament i, de fet, la darrera setmana abans de la cursa també té previst baixar el ritme de l'activitat.

Jan Ginesta també remarca la importància de no estrenar res el dia de la cursa: "No pots arribar sense haver-ho provat tot, fins i tot els calçotets", assegura. De fet, en el cas de les sabatilles, és important fer-lis un rodatge d'uns 100 o 150 quilòmetres abans del gran dia. I durant la cursa, l'amic que li farà de suport li portarà unes d'idèntiques a la meitat del recorregut per si es trobés amb algun problema, a banda de recanvis de mitjons, samarreta i més menjar a part del que ja disposa en els avituallaments.

Aliments de digestió ràpida

La dieta que es segueix durant l'entrenament i la cursa també és un dels punts essencials de la preparació. Ginesta explica que actualment està seguint una alimentació molt rica en carbohidrats, "perquè és la benzina que necessites per entrenar", però que una setmana abans de la prova en reduirà els nivells, i tres o quatre dies abans tornarà a menjar carbohidrats per sortir amb els dipòsits al 100%, que haurà assimilat millor després d'haver fet la descàrrega.

Durant les aproximadament setze hores amb les quals calcula que podrà completar els 83 quilòmetres, és important ingerir aliments de digestió ràpida perquè no li afectin mentre corre, hidratar-se cada quinze minuts i menjar hidrats de carboni combinats amb aigua cada hora.

Ginesta reconeix que una cursa d'aquest nivell, quan se superen les sis o vuit hores, no és bona pel cos, ja que l'obligues a consumir el greix, les reserves de glucosa i també la musculatura. De fet, assegura que durant un esforç d'aquest tipus un atleta pot perdre fins a sis quilos. Però ho fa com a un objectiu personal de superació, per veure "fins a on pots arribar", sempre pensant en la salut, de manera que "si veig que no puc més, tinc clar que abandonaré".

Jan Ginesta és només un exemple dels molts andorrans que any rere any s'aficionen a les curses de muntanya. Ell mateix assegura que en els darrers quatre o cinc anys hi ha hagut un canvi abismal en la pràctica d'aquest esport, i també a l'hivern amb l'esquí de muntanya. En aquest sentit, destaca que "per sort és molt fàcil de practicar a Andorra, perquè amb tres minuts caminant en qualsevol direcció ja estàs pujant una muntanya". A més, una cursa com l'Andorra Ultra Trail ofereix una oportunitat única de fer la volta al país "tenint avituallaments cada deu quilòmetres, amb els voluntaris ajudant-te, i el públic animant".