Material per fer una cursa de llarga distància

GPS amb 'tracks' carregats, xiulet o roba d’abric per cobrir tot el cos són un exemple dels objectes que poden ser obligatoris

Els estaments reguladors de les curses de muntanya, i més concretament de les de llarga distància,  estableixen un material obligatori que tot participant en aquestes proves ha de portar a sobre. Normalment abans d’entrar a la zona de sortida, els corredors i corredores han de passar un control de material sota la direcció del tècnics de les federacions pertinents. Aquest control és obligatori, previ a la sortida de la prova.

Cada vegada són més les persones que s’endinsen en el món de les 'ultres'. Tots els que tenen a veure amb les curses de muntanya, procuren per la seguretat dels participants. Ja de fa uns anys, està regulat per reglamentació el material obligatori que s’ha de portar, a la sortida.

Hidratació mínima, manta tèrmica, impermeable, frontal, recanvi de piles o bateries, telèfon mòbil carregat al màxim de bateria, farmaciola, GPS amb 'tracks' carregats, xiulet, roba d’abric per cobrir tot el cos són un exemple del material obligatori. Però cal dir que és cada organització la que estipula quin és, depenent de moltes variables. No és el mateix fer una cursa de poc desnivell o molt desnivell; o no és el mateix fer-ho al pic de l’estiu o a la tardor. Sigui com sigui és un element més de control, que el que fa és procurar per la seguretat dels participants.

Deixant de banda el material obligatori, qualsevol participant a una prova de llarga distància utilitza un de tècnic que li permet aconseguir la “comoditat” necessària per cobrir la distància. Així, sabatilles amb amortidor (per minvar l’impacte constant amb les articulacions), pantalons i samarreta màniga curta o llarga, segons la meteorologia (normalment són de teixits transpirables, que mantenen la calor corporal i tenen un pes molt lleuger), sistema d’hidratació en format motxilla que permet transportar el material obligatori, bastons (poden ser d’alumini o carboni, plegables o rígids) que ajuden en el moment de les pujades pronunciades, frontal (amb els lux necessaris per veure amb facilitat el recorregut però que no contaminin), gorra o visera o cinta (que tenen com a objectiu protegir del sol com també no permetre que la suor caigui del front a la cara), i rellotge esportiu amb mesura de pulsacions i control de ritme de cursa.

Tot un món, el de les curses de llarga distància que fa descobrir materials i, a partir d’aquí, múltiples possibilitats per ampliar el ventall d'aquests materials per aconseguir un únic objectiu: creuar la línia d’arribada i ser 'finisher'.