Engega el Celestrail, la cita dels corredors amb la nit i la lluna

OrdinoÉs la quarta prova de l'Andorra Ultra Trail Vallnord. No és la més dura, ni la més llarga. Simplement és la més màgica. Els 434 corredors del Celestrail estaven citats minuts abans de mitjanit a la plaça d'Ordino per començar el recorregut de 83 quilòmetres i 5.000 metres de desnivell positiu i negatiu, però molta estona abans l'ambient ja era dels que es fan recordar. Aprofitant els espectadors de la sortida del Mític dues hores abans, la batucada, els gegants, la música i la nit s'han apoderat de la vetllada i han fet créixer l'expectació per la cursa.

És la millor prova per iniciar-se en les travesses de muntanya per qui ja hagi fet una marató alpina. Sense abandonar la duresa i tecnicitat de les altres proves de l'AUTV, el Celestrail és idònia per als rodadors. Els trams ondulats permeten córrer als participants que competeixen contra el cronòmetre i descansar als que l'únic –que no trivial– objectiu que tenen és acabar-la sense que els enxampi la barrera horària.

L'altura mitjana de la cursa és de 1.760 metres i com en les altres tres proves que estan en marxa, el punt més alt de tots –la Portella de Sanfons en aquest cas– es troba en la primera part del recorregut. Des d'allà comença un descens llarg per acabar arribant a l'única base de vida del Celestrail, a Escaldes-Engordany. Els primers corredors sortiran del punt de la meitat de cursa ja sent de dia i afrontaran la pujada posterior fins a Coll Jove és la més llarga amb 5,5 quilòmetres i 770 metres de desnivell.

Per molts dels que han pres la sortida a mitjanit, aquest tros és dels més complicats mentalment. "Sortint de la base de vida d'Escaldes-Engordany haurem de canviar el xip, comença una carrera totalment nova. Vens de fer una baixada eterna i de cop has de pujar fins a Coll Jovell", confirma el ja experimentat corredor andorrà Ramon Jiménez, doncs ha completat en dues ocasions la Marató dels cims i fa dues edicions va abandonar justament a la base de vida.

Posteriorment, i durant 30 quilòmetres, s'ascendeix progressivament fins al Coll de les Arenes. "La segona part de la cursa és més suau que la primera si mirem el desnivell, però pot fer-se pesada precisament per aquest motiu. Ara bé, un cop arribes a l'Armiana ja ho tens. Podràs tardar més o menys, però arribaràs", reflexiona un Josep García que també destaca el paisatge entre l'Armiana i el Coll de les Arenes.

En aquest punt ja només quedaran nou quilòmetres per arribar a Ordino. Aquesta és l'última gran prova per als corredors. Molts la faran entre migdia i el principi de la tarda i la calor i el Sol poden influir en el rendiment. L'arribada dels primers corredors s'espera al voltant de les deu del matí, sent la segona prova en finalitzar per darrere de l'Eufòria. Al cap de poca estona arribaran els primers corredors de la Marató i posteriorment els de la Ronda dels Cims i els del Mític.