El Tsunami davant el dic europeu

El dret de manifestació no és un dret il·limitat

Els històrics talls de l'AP-7 del mes de novembre van posar de manifest d'una manera prou gràfica la tensió que pot existir entre el dret de manifestació i altres drets fonamentals com la lliure circulació. El dia 12 de novembre la portaveu del Govern, Meritxell Budó, va afirmar públicament que l'executiu català no condemnaria "mai" manifestacions com la que havia convocat Tsunami Democràtic per tallar la frontera. El dia 13 d'octubre, en ser interpel·lat sobre els talls, el president Quim Torra no va retreure res de res als tsunamistes i es va entestar a sostenir que a Catalunya "es garanteix la lliure circulació de les persones i de béns".

Per valorar si el Govern hauria hagut de condemnar els talls, pot resultar instructiu donar una ullada a l'abundant jurisprudència europea sobre manifestacions en l'espai públic en general i sobre el tall de carreteres en particular. Una sentència específica sobre el tall d'autopistes és la del cas Kudrevičius i altres contra Lituània.

El 21 de maig de 2003 el pagès Arūnas Kudrevičius i uns quants centenars de col·legues que protestaven contra la política agrícola del govern van tallar sense autorització ni previ avís les tres principals autopistes del país per forçar la negociació entre els pagesos i el primer ministre del país (una mena de " sit and talk" avant la lettre). Com era previsible, els talls, que van durar prop de 48 hores, van interrompre greument la circulació tot col·lapsant passos fronterers; van constrènyer la llibertat de moviment reconeguda a la Constitució, i van causar pèrdues econòmiques importants a les empreses transportistes, una de les quals no va dubtar a presentar una demanda civil contra els organitzadors de la protesta.

Després dels fets, la fiscalia va acusar Kudrevičius i quatre persones més de desordres públics. El 29 de setembre de 2004 el tribunal del districte de la ciutat de Kaunas els va declarar culpables d'incitar als desordres o participar-hi, d'acord amb l'article 283.1 del Codi Penal, i els va condemnar a 60 dies d'arrest criminal ( baudžiamasis areštas). Els condemnats van presentar un recurs davant el tribunal regional de Kaunas, en el qual argüien que el dret de manifestació està protegit pel Conveni Europeu de Drets Humans i que a Europa els talls de carreteres s'accepten com una forma legítima de manifestació. El tribunal regional va confirmar la condemna imposada i així ho va fer el Tribunal Suprem, que el 4 d'octubre de 2005 va desestimar el recurs de Kudrevičius i companyia.

El 15 d'octubre de 2015 el TEDH va sentenciar que condemnant Kudrevičius i els seus companys, Lituània no havia violat l'article 11 del Conveni

Un cop exhaurides les instàncies judicials lituanes els acusats van portar el seu cas davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb l'argument que la seva condemna havia violat el seu dret de reunió protegit per l'article 11 del Conveni Europeu de Drets Humans.

Tot recollint la seva jurisprudència, el TEDH va reiterar que el dret de reunió és un dels fonaments d'una societat democràtica i va recordar que les manifestacions en un espai públic poden legítimament ocasionar un cert grau de disrupció de la vida ordinària. Ara bé, en aquest cas va sostenir que la disrupció no era una conseqüència de la mobilització sinó el seu objectiu: la decisió de tallar les autopistes "no podia ser sinó un intent de bloquejar el pas de vehicles i crear el caos per cridar l'atenció sobre les necessitats dels pagesos", i com a tal podia ser considerada un "acte reprensible" mereixedor de retret penal. D'acord amb això, el 15 d'octubre de 2015 el TEDH va sentenciar que condemnant Kudrevičius i els seus companys, Lituània no havia violat l'article 11 del Conveni.

Les lliçons d'aquest cas són prou evidents. D'una banda, és evident que el Conveni Europeu de Drets Humans empara el dret de manifestació com un dret fonamental en una societat democràtica. De l'altra, s'ha de reconèixer que el dret de manifestació no és un dret il·limitat. Específicament, l'article 11 del Conveni no empara la voluntat de sembrar el caos per cridar l'atenció sobre les demandes dels manifestants. Fent atenció al precedent lituà i a la resta de jurisprudència del TEDH, en els talls de l'AP-7 hi ha prou elements per considerar-los una acció "reprensible", al marge de quin fos el motiu de la protesta. Ara que s'invoca tant la justícia europea com a antídot de la (in)justícia espanyola, els estrategs del Tsunami farien bé de situar les seves legítimes accions de protesta dins els límits traçats pel TEDH. Altrament, es corre el risc que les protestes ja no vagin "de drets i llibertats" sinó de més aviat el contrari.