L’olor dels llibres digitals
Aquesta setmana alguns mitjans parlen d’un suposat estancament de la lectura en suport digital. La majoria de les informacions afegeixen, amb una estranya satisfacció, que els llibres de paper seguiran existint durant molts anys, com si un dels formats hagués de desplaçar necessàriament l’altre. En realitat, el que ha frenat són les vendes de dispositius lectors específics -els e-readers- perquè molts usuaris llegeixen directament a la tauleta o al telèfon mòbil amb totes les seves limitacions, però les vendes de llibres electrònics -els fitxers digitals que contenen les mateixes obres que tradicionalment s’han venut impreses en paper- continuen augmentant.
En les interpretacions que s’han fet aquí de les dades de venda als EUA m’han cridat l’atenció dos dels motius que algunes persones donen per preferir el paper a la pantalla. Un és la inevitable referència a l’olor dels llibres. Francament, tot són gustos. A mi l’olor de tinta més aviat em molesta; però també reconec que m’agrada la de benzina, i això que no suporto conduir. Per sort no he vist que ningú citi el plaer de llegir un llibre de paper assegut amb una copa de conyac en una butaca de cuir a la vora del foc. Potser ja han comprovat que això, per cert, també es pot fer amb un lector electrònic.
L’altre argument és la impossibilitat de prestar a altres persones els llibres llegits i subratllats. En aquest cas els dono part de raó: un dels aspectes de la botiga espanyola d’Amazon que em fa més ràbia és que no ofereixi la funció de préstec digital que sí que té als EUA: allà li pots cedir un llibre a un altre usuari de Kindle i, mentre ell l’està llegint, el fitxer desapareix del teu dispositiu. Tampoc podem comprar encara llibres digitals per regalar-los a una altra persona. L’empresa, això sí, va fent petites millores: des de fa poc, quan compres un llibre de paper, t’ofereix descarregar el primer capítol en digital per anar fent boca mentre arriba el missatger amb el teu feix d’arbres morts.
