08/07/2012

10 coses que internet sap de tu sense demanar-te-les

4 min
Dades processades per un ordinador / THINKSTOCK

CardedeuIntimitat, privacitat... digueu-ne com vulgueu, però sapigueu que quan navegueu per la web, ja hi heu renunciat. Encara que no us identifiqueu, els servidors d'internet saben moltes coses del vostre perfil i les aprofiten per oferir-vos els productes i serveis als quals podeu ser més receptius. Aquestes són algunes de les dades que aneu escampant per la xarxa només pel fet de visitar qualsevol pàgina web. Incloent-hi la que esteu llegint, naturalment.

1. Sistema operatiu i versió. Indiquen el tipus d'ordinador que feu servir. Ja hi ha una agència de viatges que ofereix als usuaris de Mac hotels més cars que als usuaris de Windows. Analitzant 750 terabytes de dades han descobert que els clients d'Apple gasten un 30% més.

2. Adreça IP. El codi numèric que identifica la connexió del dispositiu. Se'n pot deduir l'operadora de telecomunicacions (per exemple, per fer ofertes d'ADSL als clients de la competència) i, en molts casos, la ciutat des d'on us connecteu (obrint la porta a ofertes geogràfiques). Fins ara hi havia poques adreces IP i les companyies les reutilitzaven amb més d'un abonat, però amb l'arribada del protocol IPv6 n'hi haurà de sobres per assignar-nos una adreça fixa per a cada dispositiu.

3. Navegador i versió. Els dissenyadors de webs saben que les pàgines no es veuen exactament igual amb tots els navegadors. Per això han de preveure variants per a cada programa, que s'activen automàticament segons si ens hi connectem amb Firefox, Chrome, Safari o Internet Explorer. Les versions determinen l'ús de noves funcionalitats segons el percentatge de navegadors compatibles.

4. Resolució de la pantalla. Les pàgines estretes es veuen en totes les pantalles, però desaprofiten bona part de l'espai disponible en les més grans. Els dissenyadors decideixen afegir o no columnes segons el percentatge d'usuaris que disposen d'una resolució determinada. Per això hi ha vegades que us perdeu el contingut de la dreta quan visiteu una web moderna amb un ordinador antic.

5. Idioma per omissió. El sistema operatiu i el navegador es poden configurar per tal que indiquin al servidor en quin idioma preferim llegir les pàgines. Si el creador del contingut ha previst versions de la pàgina en català, castellà i anglès, el sistema ens ensenyarà automàticament la més adient sense haver de triar manualment l'idioma. Hi ha utilitats per catalanitzar l'entorn de navegació, com el Catalanitzador de Softcatalà.

6. 'Plug-in' instal·lats. Moltes pàgines exigeixen que instal·lem en el navegador algun complement especial. El més habitual és el visor d'animacions Flash, però n'hi ha molts més. Les webs de decoració poden deduir que som clients d'Ikea si detecten que tenim el visor de plànols en 3D d'aquesta empresa; les operadores mòbils ens poden proposar una tarifa especial per a BlackBerry si troben el complement de la botiga d'aplicacions AppWorld, i una botiga d'informàtica ens pot oferir una càmera de més resolució si veu al que al nostre ordinador hi ha el complement per fer videotrucades per Skype dins de Facebook.

7. Pàgina web de procedència. Si heu arribat a una pàgina web fent clic en un enllaç que heu trobat en una altra, el servidor ho sap. D'aquesta manera us pot donar la benvinguda més adient, amb una informació o producte relacionat. I a la llarga pot adaptar el seu contingut als interessos dels visitants dels llocs que li aporten més tràfic.

8. Paraules clau de cerca. En canvi, si arribeu a una pàgina web com a resultat d'una consulta a Google o un altre cercador, la visita registra quins són els descriptors que heu fet servir en la cerca. Aquesta informació és valuosíssima per saber com ens han trobat a la xarxa i quines característiques ens atribueixen els visitants.

9. Galetes. Aquests fitxers que moltes webs guarden a l'ordinador dels usuaris que les visiten serveixen per mantenir oberta la sessió quan es passa d'una pàgina a una altra –per exemple, són el que permet que puguem comprar més d'un producte en la mateixa visita a una botiga 'online', i que ens cobrin el contingut del nostre cistell i no el d'un altre client–. Però també són un rastre que indica si fa gaire que vam visitar la pàgina, i si no tanquem la sessió després de llegir el correu en el cibercafè de l'hotel on som de vacances, l'usuari següent podria arribar a suplantar-nos.

10. Zona horària. Cada petició de pàgina web al servidor inclou l'hora i la zona horària en la qual es troba l'ordinador de l'usuari. La dada serveix per saludar-nos amb 'bon dia' o 'bona tarda' sigui quina sigui l'hora al lloc on hi ha el servidor. Però també, combinada amb d'altres, per detectar patrons de consum: quins articles llegeixen o quins productes compren en cada moment els usuaris d'un lloc –o d'un tipus d'ordinador– en concret.

A les dades anteriors cal afegir el que els serveis web són capaços de deduir: quan llegiu el correu electrònic amb Gmail, els anuncis que veieu estan relacionats amb el contingut de cada missatge. I mentre navegueu per internet tenint oberta la sessió de Facebook, la xarxa social registra totes les pàgines que visiteu i que tenen instal·lat algun botó de 'M'agrada' (el 49% dels 10.000 llocs web més visitats del món). Atenció: encara que no feu clic al botó.

Per comprovar quina informació esteu facilitant als servidors de totes les pàgines web que visiteu només pel fet d'entrar-hi, podeu fer clic en aquest enllaç del servei BrowserMirror. Si us ve de gust comparar-ho amb la que us proporciono jo, podeu veure-la aquí.

El servei Panopticlick de l'EFF (Electronic Frontier Foundation) fa quelcom semblant, a més d'indicar el grau de singularitat de la vostra configuració de navegació, que determina si sou més o menys identificables entre milions d'usuaris.

stats