El problema del Barça continua sent de futbol. Quan els rebots no afavoreixen, el joc no apareix com a salvador. Quan l’equip no té la intensitat de les últimes setmanes, el joc no irromp com a salvavides. Quan l’equip no pot córrer ni apareix l’estratègia, els automatismes amb la pilota es troben a faltar.

El conjunt de Luis Enrique va caure 0 a 1 contra el Màlaga i va tornar a evidenciar que té un problema quan ha de generar contra un equip ben posicionat al darrere. Un exemple d’aquestes mancances: el Barça va convertir Carlos Kameni en un espectador de luxe. El camerunès va passar desapercebut pel Camp Nou, una demostració evident del partit insuls d’un equip que no va imprimir les revolucions que necessita per guanyar, i va perdre l’oportunitat de posar-se líder momentani i pressionar el Reial Madrid. Contra el Màlaga Messi no hi va ser, Neymar va pecar d’individualista i Luis Suárez es va tornar a perdre tot sol.

El Barça buscava la dotzena victòria consecutiva contra el conjunt andalús, un triomf bàsic per arribar llançat al duel de Champions contra el Manchester City de dimarts. Un error de Dani Alves al minut 7 va permetre a Juanmi superar Claudio Bravo i va obligar els locals a remar a contracorrent des del principi. El brasiler, últim defensor, sense intensitat, va deixar la pilota morta lluny del seu porter i el davanter malagueny va ser el més llest en caçar la pilota i posar l’avantatge visitant. Ni el gol va sacsejar el Barça, incapaç de desemperesir-se, pla i sense claredat amb la pilota. Tot i tenir mé de 80 minuts al davant, els blaugranes no van reaccionar en cap moment, i a la segona meitat l’equip es va perdre en disputes individuals, queixes arbitrals i una ansietat creixent a mesura que s’escolaven els minuts i Kameni seguia desaparegut. Enmig del caos imperant, Piqué va acabar de davanter centre per intentar caçar una pilota i posar el Barça en el partit i en el tren de la Lliga. Ahir no era el dia. Els errors d’execució s’encadenaven amb les males decisions.

A la primera meitat només Rafinha amb un xut que va treure sota pals Weligton va crear perill. A la segona meitat, ni això. Un xut a la part lateral de la xarxa de Pedro i innombrables centrades laterals sense un destinatari clar van ser els únics arguments ofensius d’un equip desorganitzat, que va acabar amb defensa de tres, i sense paciència per fer circular la pilota. Amb Iniesta absent i Xavi mirant-s’ho avorrit des de la banqueta, la pilota mai va circular prou ràpid per desfer l’entramat dibuixat per Javi Gracia. Aquest cop, Messi, que va perdre l’aurèola màgica de l’últim mes, no va sorgir com a salvador d’un equip incòmode i totalment irreconegut amb la pilota.