Publicitat
Publicitat
image-alt

ALBERT VILLARÓ

La presó

La setmana entrant aniré a la presó. A la de la Comella, per una estona (espero), a fer una xerrada als interns. No és el primer cop que hi vaig: hi he estat un parell de vegades i també em van convidar a...

Casino

El més a prop que he estat mai d’un casino és a la pel·lícula homònima del gran Martin Scorsese. N’he tingut prou amb les aventures i desventures de Robert de Niro i i Sharon Stone, tenyides d’una glamurosa...

L’adoctrinat

A mi em van (mig) adoctrinar en una escola de la Seu. Si més no ho van intentar, amb escassa fortuna. A la Salle, sí, on hi van anar tants i tants andorrans de la meva generació i de l’anterior. Era als...

El vol dels comtes

Una amiga irlandesa que està molt al cas de la qüestió catalana em va dir, en veure que el president Puigdemont se n’anava cap a Brussel·les, que la maniobra li recordava l’episodi de la història irlandesa,...

Els ponts

En temps de tanta incertesa, tothom ens parla de ponts. De com construir-los, però també de com dinamitar-los. Són la gran metàfora de la política, el comodí perfecte. Surten dibuixats al revers de tots els...

La pista

Algun dia caldrà avaluar els danys col·laterals que el conflicte obert i roent entre Catalunya i Espanya ha provocat a Andorra, en qualitat d’espectador tercer que és el que rep els mastegots que s’escapen....

L'oca

Ens estem quedat sense metàfores a l’hora de considerar (i intentar entendre) la magmàtica i efervescent política catalana. Durant les etapes primerenques del procés, capitanejat ‘in illo tempore’ pel...

Les pors del diumenge

Cadascú dels seus protagonistes té una història que explicar sobre el dia de sant Crispí del procés d’emancipació català. Tothom compta ferits, contusionats, votants, fins i tot abstencionistes forçats....

D’entre totes les potents imatges que la trepidant actualitat catalana ens està servint, en aquest conflicte que sacseja els fonaments democràtics d’Europa, n’hi ha unes que trobo especialment demolidores....

El clam

El vint-i-tres de febrer de l’any vuitanta-u feia tercer de BUP a l’institut de la Seu. Tenia, per tant, disset anys. En sortir de classe, cap allà a les set, vam entrar un moment a la Penya, al bar de...

La publicitat

Són dies convulsos, i molt especialment per al germà gran de la nostra modesta franquícia andorrana. En l’esca del conflicte, la inclusió de publicitat que demani el vot per al proper referèndum, cosa que...

Parlament

La sessió d’altíssim voltatge que hi va haver dimecres al parlament català ens obliga, per contacte i raons bon veïnatge, a comparar-la amb la -habitualment- placidesa que tenen les del Consell General....

L’acta

Un dels petits grans misteris de la nostra història, que de tan local és a la força universal, és a punt de resoldre’s. Ens referim a la data de l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell, document...

Les paraules

Quan hi ha una guerra, les paraules pateixen. Són les primeres víctimes de la contesa. Perden el seu significat, són pervertides, espremudes, acaben macades. Se’ls fa dir coses que no són ben bé, i que els...

The River

En general, a un servidor les curses no li fan ni fred ni calor, excepte la Històrica de Sant Bernabé perquè és l’única que ha combinat de manera plausible tradició, història i modernitat. Però sí que és...

El verí

L’home està fet per anar en bicicleta. No ha estat dissenyat per circular a peu, que és una postura antinatural, fa que ens surti gepa, provoca mals d’esquena i el bíblic part amb dolor. En canvi, les dues...

L’articulista de guàrdia

L’articulista de guàrdia no diu fins al setembre als seus lectors. L’articulista de guàrdia escriu aquestes línies amb els peus dins d’una palangana i amb l’auxili espiritual d'un gintònic aigualit que, per...

Franco

Dissabte passat vaig poder anar a veure un concert de l’enorme Franco Battiato. El recordo encara en blanc i negre, als anys vuitanta, en programes musicals de dissabte a la tarda de la tele espanyola,...

Adhesius

Les persones humanes tenim la tendència genètica d’embolicar-nos amb bagatel·les, en lluitar tot de petites batalles que fan gastar un munt d’energia i que tenen, a l’hora del recompte final, un resultat...

Cantata del cafè

M’agrada el cafè. Prendre el primer del dia és la segona acció que faig després de llevar-me. Procuro no fer-ne cap després de dinar i, més o menys, controlar-ne la ingesta. Alguna vegada, si en porto tres,...

El telèfon

Fa deu anys em vaig comprar un iPhone. Feia uns mesos que havia sortit al mercat i, aprofitant un viatge a Nova York, me'l vaig firar a l'Apple Store de la Cinquena. En un acte de necessària temeritat, el...

Vacances

Ortigues. Ortigues i bardisses, encara sense mores. Les maduixes i els gerds collits directament de la planta. Un gosseta del veí que es deixa tocar i cadellarà un dia d’aquests. Un niu d’orenetes, amb cinc...

Vagarejant

L’etimologia aplicada a la vida quotidiana és sempre una pràctica interessant. Ens diu moltes coses sobre aspectes insospitats de la vida: ‘to roam’, en anglès, significa “moure’s d’una banda a altra,...

Donar garrot

Els objectes antics, tots, porten una càrrega emocional, perquè són projeccions materials dels seus posseïdors, reals o idealitzats. I les armes i els artefactes de matar ens fascinen: hom no pot evitar de...

I la vida

Volia escriure unes ratlles sobre la mort en primavera: en quinze dies, se n’han anat tres coneguts, amics, gent propera amb els que potser no tenia una amistat intensa, però als que apreciava des de la...

El sergent

'In illo tempore': a mitjans setanta, per escoltar música un servidor feia servir sobretot cassets. Sí, diuen que ara s’estan tornant a posar de moda, però en aquell moment era l’única manera de tenir...

El rànquing

Des que al neolític els primers pagesos van inventar el càlcul que ens agraden les llistes. Quins són els cent millors àlbums de la història. Els mil llibres que has de llegir abans no et moris, les set...

Cotxes

Hi havia un niu, sí, damunt d’una biga. En un lloc estranyament accessible, gairebé a peu pla, quan hom creuria que els nius demanen un mínim d’intimitat i tranquil·litat. Estava buit, però es coneixia que...

La nota

Hi ha tants ítems avorribles en la configuració de la dita fotocomposició 'ferrusolesca', més enllà del fet en sí, que és difícil escollir-ne un de sol. Començant per l’ortografia impossible, que evidencia...

La gelada

Dijous va glaçar. No molt, certament, però prou com per poder dir que sí, que aquesta nit ha glaçat. Aquest zero, límit teòric dels llibres de física i química, es va manifestar en tota la seva...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | Següent >