FISCALITAT
Misc 24/11/2019

Els canvis d’última hora dilueixen l’impost d’actius no productius

El tribut s’ha de pagar aquesta setmana per primer cop després que el TC el declarés legal

i
àlex Font Manté
3 min
Les barques recreatives, juntament amb immobles, quadres o joies, són alguns dels actius que es graven.

BarcelonaFinalment aquesta setmana, dos anys i mig després que s’aprovés al Parlament de Catalunya, s’ha de pagar l’impost de béns no productius, un tribut que pretén gravar aquells actius -com ara un pis, un quadre, un cotxe o un vaixell- que les persones posseeixen a través d’una societat. Però aquesta definició és molt simplista. Qui ha de pagar realment el nou tribut? La realitat és que això s’ha anat aclarint en les últimes setmanes i que encara hi ha casos que no està del tot establert si han de tributar o no.

La Generalitat ha hagut d’aclarir molts dubtes en molt poc temps: tan sols en l’últim mes, l’Agència Tributària de Catalunya ha publicat 17 consultes per especificar o matisar algunes de les incògnites que havien sorgit de despatxos d’advocats i d’assessors de tot Catalunya. En una d’aquestes consultes, datada del 5 de novembre, la Generalitat va explicar que les societats patrimonials finalment no han de tributar per aquest impost, cosa que ha causat impacte entre els experts en fiscalitat. “L’exclusió de les societats patrimonials ha sorprès molt”, reconeix Pablo Torrano, soci de l’àrea de fiscal del despatx Garrigues. “L’impost pretén gravar els actius no productius, i justament a les societats patrimonials, per definició, és on hi ha més actius d’aquest tipus”, afegeix una altra veu que demana no ser identificada.

Amb l’exclusió d’aquestes societats “s’ha reduït molt el nombre de persones que han de pagar”, corrobora Carlos Onandia, soci d’assessorament fiscal a Cuatrecasas. Segons les persones consultades, l’argument per apartar les societats patrimonials d’aquest impost és que ja han de pagar l’impost de patrimoni. De fet, les veus més crítiques amb el nou impost sostenen que el seu gran problema és que hi ha doble tributació: “Si fas bé l’impost de patrimoni, ja pagues el que toca”, diuen. Però la sentència del TC rebutja la doble tributació: és a dir, que paguis dues vegades per una mateixa cosa.

Els canvis d’última hora afegeixen encara més incògnites en la recaptació que pot generar el nou impost, del qual no hi ha previsió d’ingressos. El mateix vicepresident econòmic del Govern, Pere Aragonès, explicava al maig que “seria ideal que la recaptació fos zero, perquè voldria dir que tot ja es tributa com s’ha de tributar i que ningú busca trampes per la porta del darrere”. Aquestes declaracions són prèvies als canvis de l’últim mes, quan es va decidir deixar fora del tribut les societats patrimonials. Consultada la setmana passada per l’ARA, Marta Espasa, secretària d’Hisenda, explicava que el Govern no preveu una gran recaptació, de manera que no s’espera que tingui cap impacte rellevant en els ingressos del Govern ni en la reducció del dèficit.

I aquest és un altre dels factors que fan arrufar el nas als fiscalistes: troben estrany que es creï un tribut amb l’objectiu que recapti com menys diners millor. “L’objectiu és perseguir unes males pràctiques que en realitat ja s’estan perseguint”, opina Carlos Onandia.

“La filosofia del tribut em sembla correcta, perquè hi ha molt aprofitat que ho té tot a nom de l’empresa per reduir la tributació -matisa Jaume Menéndez, economista fiscal-, però aquest tema no es pot resoldre creant un nou impost sinó aplicant les mesures comprovadores de l’impost de societats i de l’impost de patrimoni”. “Segur que hi ha casos de males pràctiques, però el més lògic seria perseguir-los a través d’inspeccions, no creant un nou impost”, corrobora Pablo Torrano.

Menéndez encara té una altra objecció: “Crec que no s’ha fet l’anàlisi de la relació entre els costos per a l’administració i la recaptació, i segurament serà negativa: costarà més el farciment que el pollastre”.

“Grisos” pendents de resoldre

Espasa admet que l’impost encara deixa espais “grisos” en què no queda del tot clar si toca pagar, però explica que, un cop es tanqui el període de liquidació divendres, les autoritats fiscals catalanes es reuniran i marcaran el criteri que segueixen en aquests casos.

Aquest divendres com a molt tard s’ha de pagar d’un sol cop l’impost d’actius no productius relatiu als anys 2016, 2017 i 2018 i, a partir d’ara, cada 30 de juny s’haurà d’abonar l’impost corresponent a l’exercici anterior.

LES CLAUS

1. Què és l’impost als actius no productius?

El nou tribut pretén gravar aquells béns que estan a nom d’empreses i no a nom de les persones que realment en són propietàries. L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) diu que l’impost pretén “desincentivar l’elusió fiscal”, és a dir, perseguir les persones que traslladen el seu patrimoni personal a empreses amb l’objectiu d’“ocultar les veritables titularitats”.

2. Quins actius estan subjectes a l’impost?

Els immobles, els vehicles de motor amb més de 200 cavalls de potència, les embarcacions de lleure, les aeronaus, les joies i les obres d’art i antiguitats. A més, en el cas dels immobles, per poder ser gravats han de ser a Catalunya.

3. Què és un actiu “no productiu” exactament?

Segons la llei amb què es va regular l’impost, hi ha tres tipus d’actius no productius: 1) els actius que una empresa cedeix gratuïtament a una persona, la qual els dedica totalment o parcialment a ús propi o a l’aprofitament privat; 2) els actius que es cedeixen a canvi de diners a una persona o una entitat participada per algun dels propietaris d’aquells actius, llevat que el que es pagui sigui el preu de mercat o que aquell propietari treballi per a l’empresa en qüestió i cobri més diners dels que val pagar per la cessió; 3) els actius que no estan vinculats a cap activitat econòmica o de servei públic.

4. Quins béns en queden exclosos?

Tots aquells que es destinen a l’ús dels socis (és a dir, els propietaris de l’empresa) com a rendiment en espècie, com per exemple cotxes o cases.

5. Quant s’ha de pagar per aquest impost?

La base imposable (els patrimonis que es graven) es fixa sumant els actius no productius d’una persona. En funció de la suma que en resulti, es paga entre un 0,2% d’aquella xifra (si la base imposable és d’entre 0 i 167.000 euros) o fins a un 2,75% (si la base imposable supera els 10,7 milions d’euros). Segons les fonts consultades, hi ha persones que pagaran 500 euros però també n’hi ha que n’abonaran fins a 300.000.

stats