23/11/2019

'El Mundo' dispara crítiques anònimes contra el nen Quim Torra

2 min
Vicent Sanhis entrevistarà Quim Torra aquest diumenge

BarcelonaUna hipòtesi. De la mateixa manera que durant molt de temps es deia que no hi havia un vot d’extrema dreta a Espanya, perquè el PP li donava aixopluc, tampoc no hi ha una premsa groga formal, perquè la funció la cobreixen diaris amb façana de premsa seriosa (i amb bon periodisme a les seves pàgines). El Mundo publica una peça on indaga en el caràcter del president Quim Torra quan era un escolar als jesuïtes de Sarrià. Extracto el que diu un dels testimonis, sense identificar com tots els que apareixen: “Era un nen amb el qual no ens ficàvem massa, perquè ens semblava una mica dèbil en els gestos. No li agradaven els esports i passava els patis en un racó, jugant amb pedretes i fulles, era un nen especial. De més grans, sortíem amb les nenes del Sagrat Cor, però ell mai s’hi sumava. Podríem justificar-ho dient que era un estudiant molt brillant, però tampoc va sobresortir en això”. Un altre diu: “El que realment em costa de comprendre és com un nen tan tímid, automarginat i que mai sobresortia en res, és capaç de deixar anar les fanfarronades que deixa anar i quedar-se tan ample”. Aquestes cites –sospitosament ben mesurades– si no tenen un nom al darrere, no valen res. La crítica anònima perd qualsevol valor, perquè el lector no pot calibrar si es tracta d’una apreciació honesta o motivada per la discrepància política o l’enveja (al noi tímid no li ha anat malament a la vida, al capdavall). O, ai las, una simple vendetta per uns Tigretons disputats al pati més de quaranta anys enrere.

Les declaracions dels testimonis i les opinions gens dissimulades de qui firmava la peça s’entortolligaven al llarg dels paràgrafs, cosa que és una característica de la premsa groga. Ara bé, li reconec una virtut a l’ús i abús de la font anònima: el jutge no podrà determinar mai si és inventada, com va passar amb aquella de Javier Negre.

stats