Pressions naïfs a ERC perquè faciliti la investidura

FINS A L’ANY QUE VE! Ho dèiem, de petits, els últims dies de desembre, com a broma perquè en realitat sabíem que ens veuríem al cap de ben pocs dies, si no l’endemà, quan era 31. El titular d’El País d’aquest dissabte utilitza aquest recurs naïf per posar pressió a ERC: “El PSOE retardarà fins a l’any que ve la investidura si fracassa la reunió de dimarts amb Esquerra”. L’ordre natural de la frase seria posar primer l’objecte directe “retardarà la investidura fins a l’any que ve”, però el diari inverteix els complements per suggerir un any de paràlisi. El cert, esclar, és que dimarts ja serà dia 3 de desembre, així que falten quatre dies per a les vacances de Nadal. I, en tot cas, és Sánchez qui administra els temps, per molt que la seva estratègia negociadora -convenientment amplificada per El País - passi per aparentar el contrari. La Vanguardia, que ha anat empenyent els republicans perquè donin l’estabilitat espanyola de franc, també titula de manera convenient als propòsits del PSOE: “Sánchez només anirà a la investidura si té l’èxit garantit”. La mateixa idea, a El Punt Avui, apareix amb una orientació diferent: “Sánchez no anirà a la investidura sense l’acord amb ERC”. Aquí la pressió recau ja sobre el president en funcions: si vol l’acord, que es guanyi l’acord. És un titular que diu el mateix que el d’El País, però que posa la càrrega de responsabilitat sobre espatlles diferents que al diari de Prisa.

Tot plegat, un joc de màscares. A El Mundo, per exemple, el titular és més psicològic que polític: “El PSC calma el PSOE i dona per feta l’abstenció d’ERC”. No hi ha cap factualitat. Només un partit que calma la seu central (tros de notícia!) i que dona per feta una cosa... que és exactament la que li convé (tros de notícia bis!). Les vegades que jo he donat per fet que em tocaria la loteria. I sense jugar-hi, que té més mèrit.