El perill que TV3 renunciï al públic jove

1. Amb la crisi de finançament que pateix la Corporació, s’han concentrat tots els esforços en el primer canal (que és el que serveix de barem amb el qual es mesura l’èxit o fracàs de qualsevol gestor). Això ha provocat que els canals especialitzats hagin tendit a la residualització. I, com que TV3 és un canal generalista, difícilment pot encabir programes adreçats específicament als joves: es fa una graella transversal, que és la que ajuda a tenir quotes de pantalla per sobre del 15%. L’intent més decidit va ser El crac, que no consta que hagi de tenir continuïtat.

2. Fa dos anys vaig explicar en aquesta mateixa columna que a la plantilla de la Corporació -amb més de 1.500 treballadors- només tres persones no havien complert encara els 30 anys. Ara ja només hi ha una persona sota aquest llindar. Evidentment, entra talent jove a través de les productores. Però la casa necessita tenir joves entre els seus contractats, si realment vol fer una televisió que sigui atractiva per a aquestes franges d’edat.

3. Un dels dèficits que mostra el català per la seva delicada situació sociolingüística és la dificultat per incorporar i disseminar argot genuí. La interferència del castellà -amb molts vehicles per disseminar ràpidament els modismes que es creen al carrer- fa que el català corri amb una mà lligada a l’esquena i molts catalanoparlants recorrin al castellà (o a l’anglès) quan han de renegar o deixar anar frases fetes informals. Cal evitar a tota costa que els joves, com a grans experimentadors de dir les coses de manera diferent de la dels pares, assumeixin que el català no serveix. La culpa no és de l’idioma, sinó de la seva situació. I en això TV3 hi té molt a dir.

4. Hi ha el mantra que els joves han fugit a les altres finestres. Això és relativament cert. És obvi que consumeixen més YouTube que els jubilats, però també ho és que si hi ha una oferta prou potent en un canal tradicional, ells hi acudiran justament perquè estan oberts a qualsevol tipus de consum. Un bon exemple és la sèrie Skam, que va ser un fenomen a Noruega i que s’emetia per la TDT, tot i que alguns clips més curts es distribuïen només a la xarxa. Al cap i a la fi, al llarg de la jornada 295.000 catalans d’entre 13 i 24 anys miren alguna televisió generalista. D’aquests, 115.000 passen per TV3, ni que sigui una estoneta. I ho fan probablement en l’únic consum col·lectiu que practiquen. ¿De debò volem renunciar-hi?