L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘A base de censura i Borrell’

Mai hem dit aquí que tot el que faci l’independentisme sigui bo i tot el que fa l’estat espanyol sigui dolent, però hi ha dies que l’estat espanyol toca fons. I es retrata. I ahir va ser un d’aquests dies.

El PSOE va aconseguir aprovar a la diputació del Congrés (que és el Congrés en petit entre legislatura i legislatura) el decret que prohibeix això que se n’ha dit “la república digital”, que era el projecte de la Generalitat per establir una relació amb l’administrat al núvol, de manera que això donaria lloc a una identitat digital. La possibilitat que això acabés sent un DNI va aconseguir que ahir el PSOE rebés el suport del PP i Ciutadans. Unides Podem es va limitar a abstenir-se, una abstenció decebedora en un partit d’esquerres.

Però el més greu del cas és que el que va aconseguir ahir el govern socialista és un decret que li permet des d’avui mateix tancar webs preventivament, sense ordre judicial, només argumentant motius de seguretat. A més, obliga les webs de les institucions a estar registrades a la Unió Europea. I això és més propi d’una dictadura que d’una democràcia. És a dir, som en allò que hem comentat altres vegades: per tal de salvar la unitat d’Espanya, són capaços de carregar-se la democràcia espanyola.

Aquest decret és molt perillós. Esclar, el PSOE diu que els seus governs en faran un bon ús. En primer lloc, s'haurà de veure. Però ara imaginin-se aquest decret en mans d’un altre tipus de govern. Tindríem un festival de censura digital.

És evident que el PSOE ha redactat i votat aquest decret influït per l’èxit de Tsunami Democràtic i que, un cop més, es tracta d’un dret especial per a Catalunya. Diuen que la República Catalana no existeix, però aquest decret va ser pensat per impedir l’administració digital catalana, que avui és autonòmica. Un cop més, doncs, davant el problema polític, Espanya en replega en la seva versió més restrictiva de drets.

Hi ha una conseqüència d’això d’ahir, que és que amb aquest gran ambient començaran avui les reunions entre el PSOE i ERC per a la investidura de Sánchez. ¿Com pot voler investir-se Sánchez amb els vots de Podem i l’abstenció d’Esquerra, i aprovar les lleis amb el PP i Ciutadans? Ha d’aclarir-se sobre el que vol.

I aquesta notícia de la censura digital va coincidir ahir amb la formació del nou govern de la Unió Europea. Això vol dir que, des d’avui, Josep Borrell ja no és ministre espanyol d’Exteriors, sinó que és el nou cap de la diplomàcia europea. Llegeixo avui, a les cròniques i a les columnes, la satisfacció dels que consideren que amb Borrell en aquest càrrec clau de la relacions internacionals, la defensa d’Espanya continua estant assegurada a l’escenari europeu.

Així estan les coses. Davant un problema polític que demana reconeixement de l’altre, Espanya es blinda amb censures digitals i s’encomana al defensa central Josep Borrell.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.