Art

La Generalitat es compromet a ampliar el MNAC perquè aculli una gran exposició de Gaudí el 2021

La consellera de Cultura condiciona aportar 2,5 milions d'euros a l'aprovació dels pressupostos

Sembla que a Antoni Gaudí se li podrà atribuir un nou miracle en el seu procés de beatificació: l’ampliació anhelada del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) als pavellons de Josep Puig i Cadafalch de la Fira de Barcelona. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha anunciat aquest dimarts que si s’aproven els pressupostos la Generalitat farà una aportació extraordinària de 2,5 milions d’euros perquè al museu hi pugui desembarcar el 2021 una gran exposició d’Antoni Gaudí que ocuparia 2.500 dels 6.300 metres quadrats del pavelló de Victòria Eugènia que l’Ajuntament de Barcelona va rehabilitar fa dos anys. Tot i així, la xifra queda 1,2 milions per sota dels 3,7 milions que la Generalitat té compromesos fins al 2021 per a l’ampliació del museu segons el Pla de Museus.

El MNAC vol posar un peu a la Fira el 2021

El prodigi gaudinià podria ser doble perquè, si la Generalitat compleix, l’Ajuntament de Barcelona cedirà l’espai al MNAC i així s’aturarà definitivament el ball d’usos dels pavellons dels últims anys i les disputes per l’espai que van sorgir entre les dues administracions des que el consistori es va mobilitzar en solitari per rehabilitar el pavelló de Victòria Eugènia el 2017. La rehabilitació li va costar a l’Ajuntament també 2,5 milions. L’estat actual del pavelló és adequat per a usos firals i ara cal aplicar mesures de conservació preventiva per exposar-hi obres d’art. Si es compleix el calendari previst, les obres començaran el 2020. 

Per donar marge a les administracions, el director del MNAC, Pepe Serra, va marcar la culminació de l’ampliació del museu el 2029, coincidint amb el centenari de l’Exposició Universal del 1929. El MNAC té ara uns 15.000 metres quadrats d’espai d’exhibició (només exposa entre el 20% i el 30% de les col·leccions). El pavelló de Victòria Eugènia oferiria 15.000 metres quadrats que també servirien per baixar la col·lecció d’art modern. L’espai es podria duplicar perquè el pavelló té una alçada de 15 metres. Seria un dels espais d’exposicions més grans de Barcelona.

Un gir optimista en les polítiques culturals

Si s’aproven els pressupostos i es materialitza l’ampliació del museu, es produirà un gir optimista respecte a les retallades en les aportacions ordinàries de la Generalitat en molts equipaments que el departament d’Economia va fer a l’estiu per quadrar els comptes. Aquesta mesura va implicar per al MNAC haver d'assumir els 950.000 euros que va costar l’exposició temporal Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol i la cancel·lació d’una exposició sobre l’escultura de postguerra prevista per al 2020, entre altres mesures. Pel que fa al finançament global de l’ampliació, com va comunicar del departament de Cultura després de la reunió, el patronat va emplaçar el museu a redactar un pla de finançament público-privat del projecte i a definir en quines fases es desenvoluparia. Després el patronat hauria de tornar a aprovar el pla.

La consellera ha fet l’anunci després d’una reunió del patronat del MNAC, acompanyada del president del consorci, Miquel Roca; el tinent d’alcaldia de l’Ajuntament, Joan Subirats, i la subdirectora general de Museus Estatals, Carmen Jiménez. “La conselleria de Cultura aposta per Montjuïc, el MNAC en forma part i és el museu nacional d’art”, diu Vilallonga. “A Montjuïc també hi tenim la Fundació Joan Miró, la Fundació Mies van der Rohe i el CaixaForum, i l’aposta per fer baixar una mica el MNAC cap a la ciutat és molt positiva”, explica la consellera. El desig de Miquel Roca és que l’ampliació sigui “un gran impuls” per al museu i que faci que la ciutadania en tingui una visió “més pròxima”. Per a Joan Subirats la prioritat és que l’ampliació millori “l’accessibilitat” a l’equipament. També segons el Pla de Museus, una de les possibilitats del departament de Cultura per a l’altre pavelló, el d’Alfons XIII, és que aculli la fusió del Museu d’Història i el d’Arqueologia de Catalunya.