04/02/2013

De política i maquillatges

3 min

Una jove, activa i brillant alcaldessa del nostre país m'explica el tràngol pel qual passa el municipi que presideix. La crisi hi fa estralls entre les capes populars. No són estralls traçables a partir d'una estadística. Són els estralls que s'amaguen als replecs de l'urbanisme salvatge dels anys seixanta i setanta, els que divideixen comunitats, els que fan més palesos els assoliments de la societat catalana dels darrers quaranta anys. M'explica fins a quin punt la política és important en racons en els quals l'únic llenguatge possible sembla el crit, l'exacerbació dels sentiments, el desprestigi del matís. Ho justifica: quan la crisi deixa de ser una amenaça i es converteix en la incapacitat per comprar l'esmorzar als fills, quan la crisi deixa de ser una amenaça i es converteix en el perill de desnonament, quan la crisi perverteix les relacions humanes fins al punt de convertir l'estranger en l'únic culpable del que passa, quan ja no hi ha arguments, apareix l'antipolítica. Sempre apareix disfressada de regeneració, i aprofita els fracassos de la democràcia representativa per fer-se lloc i mirar d'imposar un model diferent de l'únic que veritablement garanteix la llibertat.

En un d'aquests barris l'alcaldessa ha decidit fer-hi una inversió important: per una banda, arreglarà l'avinguda que mena al barri més complicat de la ciutat, n'ampliarà voreres, n'arreglarà el carril per a les bicicletes, treballarà conjuntament amb els empresaris locals perquè es decideixin a obrir-hi espais de lleure, com bars de tapes i terrasses, i està estudiant la possibilitat d'atraure inversors per a un hotel. Al cap i a la fi, em comenta amb els ulls encesos, la ciutat forma part d'un dels contínuums urbans claus del país, per la qual cosa cal una nova visió. Es proposa, a més, atraure inversors per desenvolupar un projecte de formació professional, si és possible en combinació amb alguna universitat de prestigi. El fracàs i l'abandonament escolars són el principal problema que ella identifica a mitjà termini: barris amb més del seixanta per cent d'abandonament del batxillerat esdevenen fàbriques de marginalitat a deu anys vista. Tot plegat representa una inversió pública que pot vorejar els cinc milions d'euros. Està convençuda que aquesta inversió en pot atraure una de similar del món privat.

L'alcaldessa i el seu equip també treballen en el front més social, a peu de carrer, sobretot mirant d'evitar els desnonaments. Han creat un equip multidisciplinari que ataca el problema des del punt de vista social, econòmic, financer, escolar i geriàtric. S'han posat d'acord amb Càritas per atendre els problemes més extrems. Ho fan sense soroll. En un any han aturat més de cent desnonaments. L'alcaldessa s'ocupa de fer el seguiment de cada cas i treballa directament amb els professionals de les entitats financeres per reconduir els casos més complexos. La política en acció és aquesta combinació de capacitat de generar visió, horitzons, fins i tot quan sembla que la boira tot ho tapa, amb la capacitat d'atendre els problemes immediats, els de cada persona concreta, posant a prova la resistència dels equips humans que se n'ocupen.

L'alcaldessa és jove i intel·ligent. Sobretot té una gran força d'esperit. L'he vist cansada, tanmateix. Per una banda, els escàndols que ho empastifen tot, indiscriminadament, i que tant desmoralitzen. Per l'altra, la capacitat de penetració de l'antipolítica en entorns culturitzats que han deixat de valorar el bé compartit i la cohesió social com un bé a preservar. Per això s'entristeix quan veu que hi ha qui diu que invertir cinc milions d'euros per refer un carrer és pur maquillatge. L'alcaldessa parla amb encert del temps de la pèrdua de la mesura, el temps en què semblava que tot era de franc, que tot era fàcil: una mala escola. El temps del veritable maquillatge. Els que ara diuen que invertir cinc milions per millorar un carrer és fer maquillatge, m'explica l'alcaldessa, no tenen ni idea del que valen les coses. I si en tenen fan el joc als qui esperen que l'antipolítica ho acabi d'escombrar tot. L'acusació és llançada des de la parapolítica, des dels pamflets que comencen a córrer per molts llocs, en els quals s'acusa d'invertir poc i es barreja la política amb la corrupció. L'altre ingredient per a la desmoralització és que no ha trobat cap mena de valoració de la feina que fa per reconduir els desnonaments. "És com si la nostra feina fos invisible", em diu. Hi està resignada. "No et pensis -em comenta somrient-, he arribat a pensar que si convertim l'ajuntament en una ONG i ens posem per nom Plataforma pro Habitatge, fent exactament el mateix que fem ara, aleshores serem valorats".

stats