CALOR DIGITAL

Jordi Diaz Alamà: “Primer soc artista i després mestre”

Diaz Alamà és pintura, dibuix i ensenyança. Viu en la dualitat de ser pintor i mestre

Jordi Diaz Alamà és pintura, dibuix i ensenyança. Viu en la dualitat de ser pintor i mestre. Crea obres amb la veu i el punt de vista, i ajuda d’altres a trobar la seva.Fa obres realistes, amb ànima i que transmeten i, a l’escola que va fundar, la Barcelona Academy of Art, inculca a una nova fornada d’artistes les ensenyances pictòriques del segle XIX.

1. Treballar i desconnectar

Comencem parlant de referents, m’explica que si fos possible, se n’aniria de vacances extravagants amb Salvador Dalí i Freddie Mercury, una barreja explosiva, afirma. Em recomana molt Joaquín Sorolla i em diu que hauríem de seguir el pintor Bernat Barris, ja que les seves obres exploren els paisatges urbans oblidats, és brutal, diu. ¿Quan arriba la inspiració: desconnectant o mentre es treballa? De les dues maneres: cal veure i viure coses noves per trobar idees que no tindràs tancat a l’estudi, però has d’estar concentrat al 100% quan treballes. Quina de les teves obres és la preferida dels teus pares? Un retrat que vaig fer de la meva germana, per raons sentimentals. Va ser la meva primera model i continua sent una de les meves preferides. Aconsegueixes desconnectar mai? No i rotund. Ho té claríssim.

2. Pintor i mestre

Amb quin projecte et definiries? Amb la meva obra i la Barcelona Academy of Art. Soc més artista pintor, tot i que l’acadèmia és una part molt important del meu dia a dia. ¿Ets un artista o un mestre amb un ofici? Primer, soc artista, i un cop saps què vols transmetre amb la teva obra, pots ensenyar amb confiança i profunditzar en els conceptes, les tècniques, etc. Per què vas fundar la Barcelona Academy of Art? Per una necessitat clara: donava classes a Belles Arts i em vaig adonar que calia ensenyar diferent; retornar als mètodes tradicionals d’aprenentatge en els diferents llenguatges artístics del dibuix, la pintura i l’escultura. Tot artista ha de tenir aquestes bases per transmetre el seu missatge sense limitacions. Jo no ho hauria expressat millor. Què et satisfà més: pintar o veure el progrés d’un alumne? Són dues sensacions completament diferents! Estar satisfet personalment és important; però la satisfacció de veure com pots canviar i ajudar en la vida professional d’un altre és molt emocionant a nivell humà i em dona molta força a l’hora de crear. Ensenyar sempre m’ha semblat una de les professions més nobles i necessàries.

3. Present i futur

Quines són les diferències més significatives entre com es pintava abans i ara? La llibertat és la principal diferència. Ara els artistes vivim un moment fantàstic, en la pintura hi ha un entusiasme mai vist, tant per part dels artistes com del públic. Tenim moltes més facilitats que abans per mostrar el que fem a una audiència cada cop més diversa que es troba fora del circuit tradicional del món de l’art. I quin és el teu últim projecte? Una nova sèrie d’obres que s’inspiren en La Divina Comedia de Dante, un projecte ambiciós que m’entusiasma moltíssim. Et sents creativament satisfet? No. No penso que sigui bo estar completament satisfet amb les teves creacions, vol dir que ja no tens res de nou a dir. Queda clar que ell encara té molt més a dir, i també a ensenyar.