Trump abandona Síria
PeriodistaRETIRADA. Donald Trump ha declarat la “derrota” de l’Estat Islàmic a Síria. L’ha declarat a Twitter, esclar. Els Estats Units han tocat retirada i el president creu que només per això el seu pas per la Casa Blanca ja ha valgut la pena. Trump anuncia la sortida precipitada de més de 2.000 soldats de Síria. Ho fa sense preparació prèvia ni coordinació dins l’administració, que assisteix a una nova cadena de dimissions d’alts càrrecs i assessors en desacord amb el president. Sense avisar els aliats -francesos i britànics- que també tenen tropes a la zona, i traint, una vegada més, el veritable front armat contra l’Estat Islàmic sobre el terreny: els kurds. Turquia tindrà ara via lliure per continuar els seus atacs contra les forces kurdes en territori sirià.
La retirada dels Estats Units és una victòria més per a Baixar al-Assad. Trump es replega i arrossega els seus aliats. Washington s’estalviarà el mal de cap de la tensió amb Ankara i engrandirà una mica més la distància transatlàntica amb l’Europa Occidental. Però, sobretot, escriu l’enèsim capítol de l’últim desastre per a la història dels Estats Units a la regió. En el seu llenguatge binari i bel·licista, Trump anuncia victòries sobre el terreny i derrotes de projectes. Com si les idees es poguessin eliminar a canonades. L’Estat Islàmic no està acabat. Fa temps que va començar a mutar en lògiques diferents, més enllà de l’expansió territorial. La idea de l’ISIScom a franquícia és aliena a l’èxit del califat. I a l’escenari sirià, té prou capacitat per mantenir-se com una força desestabilitzadora, amb milers de combatents que cometen encara dotzenes d’atacs cada mes i organitzen assassinats col·lectius.
RELLEU. Washington ha cedit a Moscou el lideratge al Pròxim Orient. L’espectacle de l’escenificació política també s’ha traslladat. Els Estats Units tenen un president malhumorat, de discurs simple i execució barroera. Vladímir Putin, en canvi, compareixia la setmana passada en la grandiositat d’un escenari creat per enaltir la figura del president rus, davant un mapa del món il·luminat, exhibint quatre hores de respostes estudiades a preguntes dòcils. Fins i tot la premsa russa ho va criticar. “Una producció escènica... amb Putin com a actor principal, escriptor, director i productor... Cada any hi ha menys motius per mirar l’espectacle”, deia un dels articles d’opinió.
El paper de Rússia com a actor global està construït sobre febleses. Sobre les nostres febleses. La fragilitat econòmica del putinisme va obrir altres vies d’influència política per a un règim amb una estratègia clara d’ingerències planificades, des de Síria fins a la rendibilitat de la desestabilització online.
Mentrestant, el mateix Trump en retirada militar anunciava la seva intenció d’aixecar les sancions imposades a Rusal, la companyia russa que domina una gran part del mercat mundial d’alumini -una empresa dirigida per Oleg Deripaska, oligarca pròxim a Putin i soci comercial de l’antic responsable de la campanya de Trump, Paul Manafort.
ABANDONAMENT. L’anunci de retirada de Trump és la constatació d’una derrota. El paper dels Estats Units i Europa a Síria ha sigut lamentable des de l’inici del conflicte. Sense estratègia, ni voluntat real d’intervenció. Sense alternatives a Al-Assad ni capacitat d’aturar un règim que ha assassinat el seu poble durant set anys seguits. Però aquest final encara és més tràgic. És l’abandonament definitiu dels sirians a una sort convertida en peça clau d’una confrontació regional.
