ART
Misc 30/11/2019

Barceló il·lumina el final de ‘Faust’

L’artista mallorquí presenta la segona part de la l’obra de Goethe i ja prepara nous títols

i
Catalina Serra
4 min
Miquel Barceló dijous passat a Barcelona poc abans de la presentació del llibre. Asota, la portada del Fausto i dues de les il·lustracions de l’interior.

Barcelona“Mefistòfels c’est moi ”, diu somrient Miquel Barceló mentre explica que encara que Goethe ho dissimula, en realitat al seu Faust qui guanya és Mefistòfels, un personatge que a cops ha dibuixat amb els seus trets. Aquesta identificació no és nova, també la va fer una mica quan va il·lustrar la Divina Comèdia, de Dante, on en un dibuix d’un diable un amic hi va veure el seu pare quan en realitat, diu, era ell mateix. I, de fet, els autoretrats són una constant en la seva obra, tant si es tracta d’un Crist com del dimoni, que potser són una mica el mateix per a aquest artista brillant i excessiu que pinta i pensa amb la mateixa ambició.

Aquesta setmana ha presentat a Barcelona la segona part de Fausto, de Goethe, que ha editat Galaxia Gutenberg (una edició de luxe bilingüe castellà i alemany, de 360 pàgines i a un preu de 125 euros) amb 74 de les seves aquarel·les, que, tal com va explicar, no són ben bé il·lustracions, ja que en cap cas la seva intenció és recrear el que diu el text. En certa manera, el que fa és “il·luminar” el llibre, a la vella manera, desvelant i acompanyant el text amb els seus dibuixos.

La primera part la va presentar l’any passat, i aquesta, diu, és més lluminosa. “Són dos llibres molt diferents, ha passat un any entre l’un i l’altre i això es nota. Però vaja, Goethe va deixar passar trenta anys entre la primera part i la segona -recorda-. El primer llibre és més shakesperià, és una tragèdia, una història de redempció per amor. La segona, en canvi, és més com la Bíblia, té un punt alquímic, misteriós. Aquí Faust viatja en el temps, es casa amb Helena de Troia, inventa els diners... Goethe va voler ficar-ho tot a dintre, i en aquest sentit és una mica com la darrera pel·lícula del Tarantino, una mescla d’històries, de veus, de fonts. En aquest sentit, Goethe és molt postmodern”.

Igual que la primera part, que va comptar amb 72 il·lustracions, els dibuixos els ha fet entre l’Índia, Tailàndia i el seu estudi de París. Tanmateix, són dos llibres diferents. En el primer va fer les il·lustracions i després es va maquetar el llibre. En aquesta segona part ha treballat sobre papers de la mida de les pàgines que tindria el llibre, a doble i a una pàgina, i ha volgut fer-ho sobre diverses textures de paper perquè el dibuix reflectís també la diversitat d’històries de l’obra de Goethe. “ Faust sempre s’ha representant molt gris”, comenta Barceló, que recordava que quan va arribar a París el 1982 de les primeres coses que va fer va ser comprar dues làmines del Faust il·lustrat per Delacroix que encara conserva i que en la primera part el van inspirar. “Jo li he volgut donar llum, posar-hi palmeres en lloc de carrers foscos. Els colors són molt vius, però no estan comprats a l’Índia, sinó que són d’un fabricant alemany que fa aquests pigments tan brillants. Potser els dibuixos són tan forts perquè allà tot és tan intens que per estar al nivell un necessita apujar el to”.

Explica que des que la zona on té casa seva a Mali està ocupada per grups jihadistes -“Abans estava aïllat i cridar per telèfon era una odissea, i ara puc veure casa meva per Google Maps i parlar contínuament amb els amics d’allà, però en canvi no puc anar-hi”, es lamenta- s’escapa tot sovint a l’Àsia, tant a Tailàndia, en una platja que jura que està deserta, com a les carenes de l’Himàlaia, on fa llargs passejos per la muntanya. Viu, però, entre Mallorca i París.

La “il·luminació” de llibres -només amb Galaxia Gutenberg ja en porta una desena, tots ells autèntiques obres d’art- l’enganxa. Ara està a punt de publicar-se a França Sexistence, un llibre que ha fet en col·laboració amb el filòsof francès Jean-Luc Nancy sobre la resistència del sexe amb l’edat -“La meva obra sempre ha estat molt sexual”, reconeix-, i també ha treballat amb La metamorfosi,de Kafka, que publicarà amb Gallimard. “El vaig llegir quan tenia 13 anys i va ser el primer llibre que realment em va sacsejar -comenta-. Sempre necessito tenir un llibre en marxa”. Ara en busca algun per emportar-se al pròxim viatge. “Per fer Proust és encara una mica prest, però algun dia el faré”, reflexiona. I afegeix: “Llegeixo molt i dormo poc”. Li arribarà el seu temps.

Del Japó a Màlaga i Nova York passant (potser) per Bellpuig

Miquel Barceló fa molt de temps que no exposa a Barcelona ni a Palma, però la seva activitat és constant. Ara té en marxa una exposició al Japó per itinerar per quatre museus, començant per Osaka i acabant a Tòquio, i al juny de l’any vinent presentarà una exposició al Museu Picasso de Màlaga en què mostrarà pintures i ceràmiques. També a la primavera del 2020 presentarà nova exposició a Nova York, a l’Acquavella Gallery, que el representa a Amèrica del Nord, i continuarà amb els seus projectes editorials. Tanmateix, el que ara té en ment Miquel Barceló és un projecte que no queda clar del tot que pugui portar a bon port. Es tracta d’una intervenció al monestir de Bellpuig, a Artà, una església de reconstrucció del segle XIII que ara és propietat del Consell de Mallorca i que es troba en un estat de conservació deficient. El projecte es va presentar a finals del mandat passat i sembla que ara s’està mirant de reactivar. Però l’estat de l’edifici i del seu entorn requereix molts estudis i intervencions prèvies que no fan preveure que es pugui avançar gaire enguany.

stats