L'1-O DES DE MONTBLANC

El joc del gat i la rata en què sant Jordi va matar el drac

Les urnes han estat amagades al convent de la Mare de Déu de la Serra i cada cop que hi ha una alarma de ràtzia policial, els interventors i organitzadors s’encomanen a les monges

“Però digueu-ho!”, m’ordenen. I ho dic: “Les ceramistes de Terrània han votat a Montblanc”. Em trobo el grup de dones terrissaires en el camí que ronda la fortificació i mor a l’Escola Les Muralles. A la cantonada, els bombers hi han col·locat el cotxe amb la consigna perfectament apresa. “Som aquí per protegir la població de les batusses”, em diuen l’Òscar i el David. A Sarral hi ha hagut 12 persones ferides. La quantitat de gent que s’amuntega a l’escola i a la pujada del carrer Folch ajuden a entendre la Catalunya convertida en un formiguer. Al pati de l’escola, dues fileres amples esperen aturades per entrar al centre. Els missatges de la gent són contradictoris. “Hi ha problemes de wifi i miren de fer servir els mòbils”, m’explica el Jordi.

L’Agustí Masgoret, acompanyat de la mare, la Josefina Rosell, em diu que a ell no li importa donar la seva identitat: “Si ens volen portar a la presó, que vinguin”. Les paraules de l’Agustí tenen a veure amb la veritable raó de la cua aturada. Dos guàrdies civils de la secreta han intentat entrar al local i han sigut retinguts per les dones i els homes de l’entrada del recinte. Els furgons carregats de guàrdies civils estan aparcats a la rotonda de Montblanc i s’espera la seva intervenció en qualsevol instant. “De moment, els organitzadors han amagat les urnes i les paperetes a l’espera que tot es calmi”, m’informa el Jordi Llor. Caretes fora.

Vaig a la porta del col·legi i em presento. Vinc a fer una crònica per a l’ARA. “Amb qui vols parlar?”, em pregunta la Núria Griso. Pregunto per un membre de l’ANC i em porten fins al Toni Cartenyà. “Estem fent el joc del gat i la rata”, admet, i m’explica de nou el que ha succeït a Sarral. 12 ferits i dotzenes de policies per a 300 persones. “Aquí, a les 8 h ja n’érem 1.000”. El to es de satisfacció, encara que tot està resultant dantesc. “I falta gent gran”, afegeix Griso. El joc del gat i la rata ha acabat i decideixen reobrir les portes perquè la gent pugui votar. Les urnes han estat amagades al convent de la Mare de Déu de la Serra i cada cop que hi ha una alarma de ràtzia policial, els interventors i organitzadors s’encomanen a les monges.

Etiquetes