ENTREVISTA

Marta Vilalta: “Activar la via política vol dir també desactivar la via repressiva”

Entrevista a la secretària general adjunta i portaveu d’ERC

Marta Vilalta (Torregrossa, 1984) ha passat en pocs anys de ser una dirigent de les JERC a negociar cara a cara amb el PSOE una investidura. Durant l’entrevista defensa els seus arguments amb vehemència.

¿En quin moment ens trobem de les negociacions amb el PSOE?

Bé, ja hem tingut dues reunions i hem constatat que van seriosament, que hi ha una certa voluntat del PSOE d’anar avançant. Han reconegut que hi ha un conflicte polític a Catalunya i que s’ha d’activar una via política per resoldre’l. I per a nosaltres ha de ser una taula de negociació on puguin seure Catalunya i l’estat espanyol per trobar una solució democràtica i aparcar definitivament la repressió.

Com han canviat les coses, no? ¿S’esperaven aquest escenari després de sentir el que deia Pedro Sánchez en campanya?

No, però l’aritmètica ens ha donat aquesta oportunitat. I, per tant, l’hem d’aprofitar.

La desconfiança entre els dos partits era molt elevada. ¿S’està reconstruint?

El fet de veure’ns fora dels focus permet crear aquest clima de confiança. El que hem vist és que hi ha un espai per avançar. Per tant, intentem-ho. És evident que cadascú defensa el que defensa, però creiem que és possible construir un instrument per canalitzar la solució.

¿En privat el PSOE fa autocrítica de la campanya?

A veure, sí que hi ha la voluntat de reconèixer que s’ha d’activar la via política, que és el que fins ara no ha passat. Fins ara l’única resposta que ha donat l’Estat ha sigut la pressió judicial i política. I el que nosaltres i la majoria de la societat catalana demanem és que s’aparqui la repressió i la persecució.

¿És el que vostè en diu ‘música de Pedralbes’?

Bé, Pedralbes va ser un primer intent, però hem de fer un pas més enllà. Fa un any, de Pedralbes, i, com aquell qui diu, no va durar ni 24 hores, ja que per la pressió de la dreta i l’extrema dreta, el PSOE no va aguantar. Ara no n’hi ha prou amb un intent. Si volem aquesta taula de negociació és perquè hi ha d’haver un compromís explícit amb les quatre potes: que sigui bilateral entre governs; que es pugui parlar de tot; que hi hagi un calendari, i unes garanties de compliment. Això és anar més enllà de Pedralbes.

Per què creuen que aquesta vegada el PSOE aguantarà?

El que nosaltres els diem és que això és el que han dit les urnes, sobretot a Catalunya: diàleg i negociació. Aquí hi ha uns consensos molt amplis. Per això, sense ser ingenus, amb un punt d’escepticisme si vol, nosaltres ho intentarem. També els diem que ja s’ha demostrat que la repressió no serveix per derrotar l’independentisme. Els dos milions d’independentistes hi seguirem sent. Per això només queda l’opció de canviar de carril i abandonar el de la repressió i la judicialització.

Què és el que no els va agradar de les paraules de Pedro Sánchez a la roda de premsa de l’OTAN?

Que digués que l’acord ja estava fet, perquè no està fet. Estem lluny de l’acord...

Què esperen de la reunió de dimarts a Barcelona?

Esperem poder avançar en les converses i que això es tradueixi en concretar la taula de negociació amb les quatre potes que reclamem.

El PSOE té pressa i voldria una investidura abans de Nadal.

Nosaltres no en tenim, de pressa, i si el PSOE té pressa, que es mogui més ràpid, és molt senzill.

Vostès tenen congrés el dia 21 i el TJUE ha de decidir sobre la immunitat d’Oriol Junqueras el 19. Com afecta aquest calendari?

Segur que tot afecta, sobretot el pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre Oriol Junqueras. Si el tribunal digués que Junqueras té immunitat, ¿en quina situació quedaria la sentència del Suprem? En aquest cas nosaltres batallarem per tots els drets de l’Oriol i la resta de presos i exiliats perquè s’haurà vist que la justícia espanyola s’ha excedit. I és evident que això tindrà un impacte.

Per tant, és difícil un acord abans del 19 de desembre.

Es fa molt difícil. Hi hauria d’haver un moviment molt ràpid del govern espanyol. I, si no, doncs pas a pas, perquè l’important no és un acord ràpid sinó que sigui ferm i amb compromisos clars.

Per tant, ¿vostès ara estan en una taula de negociació per pactar una altra taula de negociació entre els governs de Catalunya i Espanya?

És més senzill, encara. ERC està en una taula amb el PSOE perquè hi pugui haver una taula entre Catalunya i l’estat espanyol. Estem obrint camí, obeint el mandat de les urnes del 10-N, perquè es negocia amb els adversaris, no amb els amics.

Però vostès no són els únics que negocien amb el PSOE. També ho està fent JxCat. Què els sembla?

Perfecte. Està bé que tothom pugui parlar amb tothom. I nosaltres hem dit que s’ha de reconèixer la legitimitat dels governs.

I del president Torra?

Evidentment, ell és el president de Catalunya. No és el PSOE qui decideix qui és el president de la Generalitat. Per això diem que obrim camí i ens arromanguem per a una taula on s’asseguin els governs, que són qui representa millor la ciutadania. Nosaltres posem aquesta solució democràtica al servei del país.

¿Però no tindria més sentit una negociació conjunta, si estan demanant el mateix?

Estem parlant tots amb tots.

¿O sigui que ERC i Junts per Catalunya van coordinats?

N’anem parlant i comentant-ho...

¿No passarà allò que ofereixen una cosa als uns i una altra als altres?

Nosaltres no som allà per veure què se’ns ofereix ni per abonar la divisió, sinó per sentit de la responsabilitat. Creiem que és el paper que ens pertoca com a guanyadors a Catalunya. Som allà per pactar una solució democràtica, per posar-la al servei del país, i tenim molt clar que volem apostar per aquesta via i no hi volem renunciar d’entrada. Ho volem fer possible i pensem que les condicions que hem posat són prou clares perquè l’acord pugui tirar endavant.

¿Podria donar-se l’escenari que vostès sí que arribin a un acord amb el PSOE però JxCat no i votin diferent en la investidura?

A nosaltres ens agradaria una votació coordinada i consensuada. Però creiem que la nostra funció és habilitar aquesta taula de negociació i que després se’n pugui beneficiar el país. Nosaltres som aquí per activar la via política, i això vol dir desactivar la via repressiva. Aquest és el nostre plantejament, però tant de bo hi hagués una posició coordinada de l’independentisme.

Què significa per a vostès desactivar la via repressiva?

Venim d’un temps en què hi ha hagut una judicialització constant de la política. I això s’ha de desactivar. S’ha volgut negar el problema i muntar una causa general contra l’independentisme, criminalitzar un moviment que és totalment legítim. Només que cessi una mica la repressió valdrà la pena. Volem que cessi del tot, però hem d’activar aquesta via política.

Diguem que tenim la taula de negociació i que la part catalana proposa un referèndum i la part espanyola una reforma de l’Estatut. Quin és el punt d’equilibri?

D’entrada tindríem una proposta de l’Estat, que fins ara no hi ha sigut. No som ingenus ni volem donar falses expectatives, però creiem que l’instrument és bo perquè d’entrada ens obliga a seure i a fer propostes. Quan tinguem les propostes s’ha de poder debatre, argumentar i contraargumentar. I la nostra proposta no és només la d’ERC sinó que es basa en els grans consensos de país: referèndum i fi de la repressió.

Els líders sindicals espanyols han anat a veure Junqueras i Romeva per demanar un govern progressista. Això és una pressió extra?

Ells reben moltes visites perquè això que estem intentant fer no pot ser només un acord de despatx entre sis negociadors sinó que ha de ser l’expressió compartida del màxim d’agents socials, econòmics i culturals del país. Per això és tan important i val tant la pena. Després ens en sortirem o no.

UGT i CCOO el que fan és reconèixer Junqueras com a interlocutor.

Nosaltres voldríem que fossin ells els que estiguessin negociant. I per això ho fem, perquè l’activació de la via política suposi, al més ràpid possible, la seva llibertat i puguin ser en totes aquestes taules.

L’acord que vostès estan negociant va més enllà del Procés i inclou també l’agenda social, no?

Hi ha dues idees. Atès que hi ha un conflicte polític, necessitem activar la via política. I en paral·lel, una agenda democratitzadora amb garantia de drets civils, socials i laborals. Però primer cal el compromís d’abordar políticament el conflicte. I, atès que això està encarrilat, podem parlar d’aquesta agenda de recuperació de drets que embolcalli la negociació, que certifiqui que aquesta via política és creïble.

Estan parlant de pressupostos?

No és sobre la taula. Nosaltres no som aquí per pactar investidures o facilitar governs sinó per ser útils i activar la taula de negociació. Aquesta és la missió d’ara d’ERC. Si som capaços de fer-ho després ja parlarem de la resta.

Si el president Torra és inhabilitat, ¿ERC és partidària d’anar a eleccions o d’investir un altre candidat?

D’entrada no volem donar per feta la inhabilitació. El president ens té al seu costat. Però qualsevol escenari, si és consensuat, serà molt millor. Intentarem que sigui així.

¿Ja no els interessa tant anar a eleccions com a l’estiu?

Mai hem tingut un especial interès en les eleccions, però tampoc les hem descartat mai, perquè poden servir per enfortir-nos. El problema és quan això es converteix en una batalla entre nosaltres mateixos.

¿Però aquesta batalla serà inevitable quan hi hagi eleccions, no?

Segur que podem plantejar una campanya en què l’objectiu sigui atreure cada cop més gent a l’independentisme, cadascú des del seu espai. I intentem no fer-nos mal.

¿Això ha passat al 10-N?

Nosaltres parlem per nosaltres, i el que fem és molt junquerista: anar convencent a poc a poc cada vegada més gent, amb una feina de formigueta per sumar, sumar i sumar. I com més siguem, més a prop estarem de la independència, que és inevitable.