Esparverada de la moda juvenil

Mite’l. Mite-la. Som en ple hivern però porten els pantalons arremangats, ensenyant el turmell. Els mitjons, ben curts, com si fos estiu. “Per què van així, si fa fred?”, et preguntes. Quan tu eres petita només portaven els pantalons curts de camal els pobres com tu. La gent deia que anaves de “Pepitu va de curt”, per burlar-se’n. És per això que quan la mare et duia a comprar roba -la poca roba que et comprava- la demanava “de creixença”, que era una manera eufèmica de dir que la volia ben baldera, perquè durés més. I les sabates que porten? Les sabates tenen una sola gegantina, com la part de baix d’un auto de xoc. Com que són negres (deuen pesar un quilo cada una) tots ells tenen un aspecte -a tu et sembla grotesc- de Frankenstein. Semblen ortopèdiques, les sabates que porten i que llueixen tan com poden gràcies al camal arremangat. I la trinxa? La trinxa és tan alta, ara, que recorda aquells senyors dels vuitanta, com Julián Muñoz. Tenen la cintura gairebé arran de pit. A això no t’hi podràs acostumar mai.

Tu vas fer coses igualment absurdes. Duies la trinxa ben avall (encara la duus) i fins no fa gaire vas ensenyar les calces. El camal, justament, t’havia d’anar llarg i quedava bé que estigués ratat per culpa de les trepitjades que tu mateixa li feies. Vas portar estrips (ells també en porten però més grans), vas portar muscleres, vas dur vambes de talons (de la marca Paredes), et vas fer un forat suplementari a l’orella. Però ara els veus a ells i no, no, no t’hi acostumes i te’n rius i comentes que com pot ser que vagin amb bufanda al coll i els turmells enlaire (si el fred s’agafa pels peus). Saps què vol dir això? No vol dir que la moda d’ara sigui més esbojarrada que la que tu vas seguir. Vol dir que t’has fet gran!