Una de les frases més bones de la campanya electoral ha estat pronunciada pel cèlebre Alfonso Rus, president del PP de València, en un discurs a Cullera (en espanyol, Cuchara) que, de manera visionària, albirava el possible triomf de Mariano Rajoy. L'home va arengar els seus amb un "Us espero el dia vint a la nit a València. Xampany i dones!" i va afegir: "Les nostres, esclar".
Hi ha una cosa que haig d'agrair al PP. Gràcies a ells em vaig tornar separatista, i ara, també gràcies a ells, m'acabaré fent feminista. Vostès no em coneixen, però, tractant-se de mi, els juro que té un mèrit grandiós. A mi, ahir, m'agradaven les actituds sexistes: m'agradava que els homes m'obrissin la porta, que em paguessin les copes, que em diguessin senyoreta, que em salvessin primer dels naufragis juntament amb els nens, que m'eximissin de fer la guerra, que no em deixessin ser reina en cas de tenir un germà petit de sexe masculí o que no em deixessin ser capellà (i que, en cas de visita del Papa a Barcelona, el meu paper fos el de netejar l'oli de la taula papal, com qui neteja la planxa del frankfurt). M'agradava molt la idea de quedar-me a casa cuidant els nens mentre ell anava a guanyar pasta i, fins i tot, m'agradava la idea -d'altra banda, tan remota- de fingir mal de cap si ell volia fer l'amor i jo no.
L'home anomenat Rus ha aconseguit el miracle. M'encanta que convoqui els seguidors del PP amb la promesa de "xampany i dones (les d'ells)" perquè vol dir que no està convocant directament cap dona, si no és que és lesbiana. Les dones del PP valencià són les esposes, les amants, les nebodes, les mares. Són els complements indirectes dels homes del PP. Uns homes que, sí, sí, quan guanyen les eleccions, destapen ampolles de xampany i fan ús del matrimoni. Que gran que és Berlanga.
