21/11/2019

'Stop this record' (Part II)

2 min

L’esbojarrat Josep Borrell va donar aquestes instruccions al cònsol espanyol a Escòcia, Miguel Àngel Vecino: “S’ha d’impedir totalment la presència catalana” al país de Macallan i Lagavulin. l això incloïa la cultural, com per exemple, la participació catalana en un festival de cinema.

Que la cultura catalana (llibres, vi, pel·lis, roba, música, menjar...) no té res a fer a l’estranger si s’ha de refiar de les institucions espanyoles és una cosa que tothom que s’hi dedica pot haver comprovat. Tothom que s’hi dedica sap que necessitem les ambaixades catalanes per vendre’ns, com n’hi ha, per cert, d’andaluses, però tothom que s’hi dedica, sap, també, que la cultura catalana té l'Estat en contra. Els escriptors en llengua catalana també paguem el Cervantes, però qui ens acaba portant pel món és el Llull, que també el paguem a part. Per desgràcia, que una pel·lícula en llengua catalana, ara, optés als Oscars, que una obra en llengua catalana optés al Nobel, seria una mala notícia per al vesànic Josep Borrell i els seus. Seria una mala notícia per a Espanya, vaja.

Aquesta és, fins ara, la prova més gran de destrucció de l'economia catalana. Ni CDRs, ni fronteres tallades, tu. Estem aquí flagel·lant-nos per si se’n va el Mobile World Congress i, mentrestant, l’orat d’en Josep Borrell destrueix l’economia catalana impedint que la cultura catalana tingui presència en un altre país (un, que sapiguem, esclar) perquè li fa ràbia que puguin colar-s’hi secessionistes. Diguem que aquest gran tocat de l’ala fa servir els nostres diners per pagar un senyor que ha de procurar fotre’ns ben fotuts, la qual cosa és una mena de claveguereta de l’Estat. Si s’ha sabut, tot plegat, és perquè el cònsol, que no devia ser prou vehement en la catalanofòbia requerida, va ser acomiadat i ara l’ha denunciat. Això només demostra que la independència és urgent o ens mataran d’inanició. Aquests figura que són “els bons”.

stats