La farmàcia encén el llum

Vaig a la farmàcia a buscar un medicament per a la meva sogra, que té la cama malament. És un medicament de més de cent euros (injeccions per a deu dies) que la dona no haurà de pagar, perquè és pensionista. A propòsit d'això, ens posem a enraonar del fet que ells, amb els retards de l'administració a l'hora de pagar, trigaran més de tres mesos a cobrar per aquest medicament, que, com que és tan car, tampoc no els deixa tant de marge. M'expliquen que hi ha apotecaris que o bé han de tancar o bé han de demanar crèdits per fer front als retards. I també m'expliquen que els medicaments que es despatxen a Espanya resulten els més econòmics del món. Per tant, els laboratoris (que no són oenagés) si tenen estocs limitats, a l'últim lloc on serveixen les comandes és a Espanya, perquè hi guanyen menys. Això fa que, amb la crisi, molts laboratoris que tenien seu a Catalunya i a Madrid, tanquin la de Catalunya i deixin només la de la capital del regne. També m'expliquen que els estrangers (alemanys, francesos...) quan entren a les farmàcies nostres es tornen bojos. Compren anticonceptius o ibuprofèn... perquè els sembla regalat.

Ens hem de felicitar pel fet que la meva sogra, que cobra una pensió de 500 euros al mes, tingui les injeccions de franc (tot i que també estaria bé que als farmacèutics no els sortissin arrels mentre esperen cobrar). Hem de fer el possible perquè els medicaments per exemple per al càncer siguin gratuïts o molt barats. Però ¿de veritat que no podem aplicar el copagament als medicaments per al mal de cap, que són baratíssims? Per aconseguir una capsa d'ibuprofèn, un senyor fa cua a la Seguretat Social, perquè el metge el visiti i li faci una recepta. Després va a la farmàcia a demanar-lo i els farmacèutics l'hi despatxen i el cobren al cap de tres mesos. ¿Quin és el cost real d'aquest medicament? Un medicament que durarà 30 dies i que, per cert, és més barat que una capsa de Ricola.