OBSERVATORI

La guerra de les dues roses

Pedro Sánchez ha llançat el contraatac. Els dirigents que volen que el PSOE s’abstingui i governi Mariano Rajoy, que n’hi ha, han de fer un pas endavant i defensar-ho obertament en unes eleccions primàries a secretari general el 23 d’octubre, i al congrés federal a principis de desembre. Tot a temps, sosté Sánchez, per posar en pràctica la decisió resultant abans de les eleccions del 18 de desembre. Si guanyen els abstencionistes podran portar a la pràctica l’abstenció davant Rajoy i evitar les eleccions. Si guanyo jo, assenyala, intentaré formar un govern de canvi transversal perquè no hi hagi eleccions. El líder socialista diu que negociarà amb Podem, Ciutadans i, sí, amb els nacionalistes.

El calendari sembla que vagi forçat. Perquè, si el congrés debatrà a primers de desembre la posició, ¿com s’investirà Rajoy abans del dia 18 d’aquest mes? Sánchez no va convocar la comissió executiva federal sinó la comissió permanent, un òrgan restringit, amb secretaris d’àrea que controla millor. Però en la roda de premsa posterior en tot moment va parlar, gairebé com en un acte fallit, de l’executiva federal. I és que sempre abans de celebrar-se un comitè federal -convocat per a aquest dissabte, 1 d’octubre- es reuneix l’executiva, que confecciona l’ordre del dia. No aquesta vegada. Perquè Sánchez temia una cadena de dimissions per provocar el nomenament d’una comissió gestora i la seva destitució -actualment se’n necessiten 19 sobre 35 a causa de baixes no cobertes.

Sánchez no va voler parlar ahir dels resultats a Galícia i Euskadi. I va desencadenar la guerra de les dues roses. D’una banda, ell, contra l’abstenció, i de l’altra Susana Díaz i els barons. La proposta de primàries i congrés serà debatuda al comitè federal de dissabte. Sánchez està segur que se’n sortirà. Més ben dit: que Susana Díaz no farà el pas de disputar-li la secretaria general amb un programa abstencionista. Però, més enllà d’això, ¿Sánchez té la carta del triomf a la màniga? Pot formar govern alternatiu?

Podem entra en escena

Ahir mateix es va poder veure quin peu calça Podem. Pablo Iglesias necessitava una notícia forta, de l’estil Joc de trons, en què acostuma a inspirar-se. Mentre Sánchez estava reunit, Podem va anunciar que l’acord d’investidura que va donar el govern al PSOE a Castella-la Manxa està “mort”. Una vendetta. Perquè Emiliano García-Page és una de les veus més crítiques amb Sánchez. Pablo Iglesias avisa el PSOE del que pot passar en altres comunitats autònomes molt més rellevants que Castella-la Manxa.

Però a qui li importa això? Assumint que Sánchez guanyi la partida -primàries i congrés- i eviti que guanyi l’abstenció, el seu repte fracassa a l’hora de formar govern. Sánchez ha mantingut molts contactes, sí. I apunta que els que l’escolten li aconsellen presentar batalla interna al PSOE perquè el partit tingui una sola veu favorable a un govern alternatiu al PP. I que després parlaran.

Carles Puigdemont li ha fet arribar un missatge, segons fonts solvents: que decidirà a l’últim moment, en les hores prèvies al dimecres 28, sobre el referèndum d’independència. Amb tot, fa la sensació que Sánchez sap que és una operació impossible. Però creu que, almenys, aquest nou intent li permetrà acudir a les eleccions del 18 de desembre per rendibilitzar el no a Rajoy.