080 rajoles

Van aparèixer diverses crítiques als diaris perquè s’han detectat vuitanta rajoles mal col·locades a la nova Diagonal de Barcelona. La polèmica ja va esclatar pel disseny. Fulles de plàtan en lloc de les tradicionals flors del paviment barceloní. Que si relliscaven, que si els gossos s’espantaven amb el relleu...

Doncs resulta que ara els boticlastes d’urbanisme s’han dedicat a assenyalar amb uns punts fluorescents les rajoles mal col·locades i que no reprodueixen la simetria de la resta. Són fulles defectuoses.

Què fan marcant-les? Estan bojos? Que les deixin així!

Els segells més valorats són aquells que tenen un defecte i, per tant, cotitzen per ser peces úniques. Les monedes que els col·leccionistes cerquen són les encunyades amb errors.

080 rajoles mal col·locades serien un element més de l’esperit artístic i únic de Barcelona. El joc i el misteri per als turistes seria trobar-ne alguna. Com al joc de les pistes, els barcelonins sabríem on són (alguna, no totes), però passaríem pel costat dissimulant, mirant cap a una altra rajola. Perquè aquella lloseta desencaixada amb la resta seria el nostre tresor, el nostre secret, aquell segell rar.

El que mou les persones són els misteris. Tenim una oportunitat per construir una narració més per l’atractiu de Barcelona. Imagineu, en un futur, un guia turístic explicant:

“Quan es va remodelar aquesta avinguda van detectar 080 rajoles mal col·locades. Els barcelonins van exigir que les deixessin com estaven i esborressin les marques. Només ells saben on són, però si els hi pregunteu us diran que no ho saben. Potser en podeu trobar alguna”.

No seria fantàstic? La bellesa resideix a la imperfecció. La imperfecció és font de creativitat. Més creativitat i menys perfecció, sisplau.