Construïm l’escola que somiem: un canvi en tots els nivells

"L'organització de moltes escoles i instituts respon a un model desfasat en què els horaris es programen assignant a cada hora un grup d’alumnes, un professor i un espai"

FRANCINA MARTÍ
FRANCINA MARTÍ

Des de ja fa temps tenim obert un debat que sovint alimentem amb arguments que no van al fons de la qüestió. ¿Deures sí o deures no? Aquest debat amaga al darrere la concepció de com aprenen els infants i com es fa perquè el temps a l’escola sigui un temps ben aprofitat i ric a favor de l’aprenentatge. És per això que aquest debat s’ha de fer abordant com ha de ser l’organització dels temps als centres educatius. Dels temps en plural, perquè d’una banda el temps a l’escola no té un format únic, i de l’altra perquè el temps d’aprenentatge no s’acaba al final de l’horari escolar: el temps d’aprendre s’estén al llarg de tota la vida.

Com es distribueix el temps a l’escola? Avui l’organització de moltes escoles i instituts respon a un model desfasat en què els horaris es programen assignant a cada hora un grup d’alumnes, un professor i un espai, i moltes vegades es tenen més en compte les necessitats del professorat que no pas les dels nois i noies. A principis del segle XX un dels criteris seguits per l’escola nova era el de limitar les hores d’estudi i de seguir una metodologia per obtenir un màxim de rendiment amb un mínim esforç intel·lectual.

Tant de bo que aquests criteris s’apliquessin avui de manera generalitzada a l’hora de confeccionar els horaris dels estudiants, perquè no sempre és així. En aquest model tradicional, que encara és força present al nostre país, tots els nois i noies fan la mateixa activitat al mateix temps i és el professor el que exposa el tema i el que marca la pauta de l’activitat. La disposició del mobiliari també reafirma aquest model: unes files de pupitres mirant tots a una pissarra i la taula del professor mirant als alumnes.

Per superar aquest model tradicional en què no hi ha un aprofitament eficient del temps, perquè es produeix molt poc aprenentatge, hi ha d’haver quatre transformacions, com diu Ferran Ruiz: la del currículum i l’avaluació (què s’aprèn i com es mesura l’aprenentatge), la dels rols de l’alumnat i el professorat (què s’espera que faci cadascú i què fa en cada moment), la de l’organització (com són les relacions entre les persones de la comunitat escolar) i la de l’arquitectura (com es dissenyen els espais en funció de l’activitat que es fa). L’escola ha de proveir molts temps (i espais!) diferents d’aprenentatge: temps per a l’observació, temps per a l’experimentació, temps per a la cerca d’informació, temps per contrastar la informació trobada, temps de lectura, escriptura i reflexió individual, temps per al treball en equip, temps per a la valoració de la feina feta, temps per a l’exposició de temes, i un temps, per què no?, de lliçó magistral. I tots aquests temps requereixen una organització determinada dels nois i noies: moments en grup gran, en grups petits, en parelles, en solitari...

Deures, sí o no?

Sempre responent a l’objectiu que els nois i noies han de trobar el sentit de l’aprenentatge i ho han de fer amb ganes... La realitat és que als centres educatius no es dedica prou temps a algunes d’aquestes activitats, sobretot als temps de caràcter més individual, i es deixen per després de l’escola i cadascú s’ho ha de fer com pot i quan pot.

Un dels arguments que es donen sovint a favor dels deures a casa és que és una manera d’assolir el que s’ha après a l’escola i d’adquirir uns hàbits d’estudi. Estem d’acord que tot això és necessari per a l’aprenentatge, però per què no dedicar un temps també a l’escola per fer-ho, i no deixar-ho només per després de l’horari escolar? Pensem que és important dedicar el temps fora de l’escola a altres activitats que també ajuden a créixer: activitats esportives, artístiques, culturals, joc lliure, relacions personals, i un temps per a la vida familiar... La qüestió no és si fer deures o no, el repte que tenim com a mestres i famílies és reclamar i treballar perquè hi hagi un canvi profund de l’escola en tots els nivells i perquè realment el temps de l’escola sigui un temps ric que contribueixi que els nois i noies aprenguin més i millor. Des de Rosa Sensat fa temps que treballem juntament amb mestres i docents i anem aprenent com construir aquesta escola que volem.