La qualitat de l’educació és igual a la dels seus mestres

Just després de publicar-se l’informe PISA ja he començat a llegir comentaris, obvietats i llocs comuns. I és que el PISA és un dels informes menys llegits i més comentats. Com ens agraden els rànquings i les comparatives entre països, comunitats i escoles! Però l’educació és un fet massa complex i sistèmic per classificar els països en un podi. I si tal com sembla en aquest darrer informe Catalunya “està per sobre” de la mitjana europea, això es pot interpretar com un èxit o com un símptoma de millora. ¿Realment ens creiem que pel fet d’estar uns punts més amunt el sistema del nostre país ha millorat?

No entraré a comentar l’oportunitat i les finalitats de les proves PISA. És cert que són de les proves internacionals més prestigioses i més reconegudes, creades per l’OCDE per aconsellar els països amb les economies més desenvolupades del món per on ha d’anar l’educació. El parany no és en les PISA, sinó en les interpretacions que en fem i la transcendència que els donem.

La pregunta que ens hem de fer és com podem millorar el nostre sistema educatiu. Les millores en educació no es fan amb lleis, rànquings i avaluacions. El que és de vital importància és la formació dels seus mestres. Per això em quedo amb la frase d’Andreas Schleicher, director d’educació de l’OCDE i màxim responsable de PISA: “La qualitat de l’educació mai no serà millor que la qualitat dels seus mestres”.