Canvi climàtic: per la via dels fets

L’exgovernador de Califòrnia Arnold Schwarzenegger va parlar dimarts a la COP21. No llueix els seus músculs sinó un bagul ple de feina feta, exitosa i que ara promou arreu del món. Ha explicat com, malgrat el posicionament contrari del seu govern federal i del seu partit (va ser governador republicà), va impulsar una ambiciosa llei per fer front al canvi climàtic i impulsar l’economia verda. El govern federal, les empreses energètiques i fins i tot les automobilístiques (Volkswagen inclosa, va dir, sorneguer) la van impugnar als tribunals. Recordo que, fins i tot, es va impulsar una iniciativa popular per derogar-la per la via dels referèndums que es plantegen als EUA per a assumptes concrets. Era el 2006. Tres anys abans de la Cimera de Copenhaguen. La cosa va arribar al Tribunal Suprem, que finalment va donar la raó a Califòrnia. Deu estats més s’hi han afegit. Conjuntament amb les províncies canadenques del Quebec, Ontario i Manitoba, han organitzat el principal mercat de drets d’emissions de l’Amèrica del Nord.

A tots els malastrucs que van provar de tombar l’aposta de la vuitena economia mundial, avui l’exgovernador els aporta dades i fets: Califòrnia ha captat el 50% de la inversió en economia verda que s’ha fet als EUA; el seu PIB creix a més bon ritme que al conjunt del país. Mentre l’economia va bé, el 23% de l’electricitat ja prové de fonts renovables i les emissions s’han reduït. El nou governador, demòcrata, ha continuat la feina i acaba de llançar una proposta per intensificar l’ambició per al 2030. La llei californiana ha sigut adoptada, pràcticament fil per randa, pel govern federal a instàncies del president Obama, vuit anys després. Per la via dels fets. De baix a dalt.

La descarbonització de l’economia, les energies renovables, l’eficiència energètica, l’electrificació del transport i l’economia circular, conduïdes per la necessitat de fer front al canvi climàtic, seran una realitat. L’acord de París és fonamental per accelerar processos i per avançar de manera coordinada i justa. Cert. Però el canvi està en marxa, no depèn d’aquest acord.

Catalunya sempre ha sigut pionera a l’hora de copsar les tendències polítiques, socials i econòmiques que es produïen al món. Ha estat amatent i ha format part, sovint, de la primera línia d’acció i pensament. Per això és tan interessant que sigui present a les associacions internacionals que impulsen l’acció climàtica i que assisteixi a les convencions del canvi climàtic. L’Ajuntament de Barcelona hi és des de la COP10 a Buenos Aires el 2004 i el Govern de Catalunya des de la COP11 de Mont-real, l’any següent. Enguany, l’alcaldessa de Barcelona ha estat present en el llançament de la renovació del Compromís dels Alcaldes (Compact of Majors), que aplega 360 ciutats d’arreu del món, on ha presentat l’objectiu de reducció del 40% de les emissions respecte al 2005. El president de Catalunya ha estat present a l’acte de reafirmació del Compromís dels Estats i les Regions (Compact of States and Regions), que aplega 44 governs de tot el món.

És bo ser-hi. Diria que és necessari ser-hi. L’acció climàtica mou i mourà l’economia. Són els signes del temps. Trobo excel·lent que entre el 2009 i el 2015, com ha passat a Califòrnia, ara sí, per fi, alcaldes i presidents de tot l’arc polític s’hi hagin fet veure. Però no n’hi ha prou sent-hi. Com li agrada recordar a en Ramon Folch, el lideratge no es proclama, s’exerceix. Calen fets i resultats. Ho necessita la ciutadania catalana per sortir de la crisi i per tenir un país més habitable en el present, i més preparat per al futur. Liderem. Fem. Exportem fets. Comencem per la llei de canvi climàtic, que sigui la primera a entrar al Parlament. Avancem en el procés obert per definir una Catalunya 100% renovable. Canviem radicalment la mobilitat. Rehabilitem i gestionem els nostres edificis per fer-los eficients. Repensem les nostres ciutats i pobles. Siguem pioners a l’hora d’innovar i utilitzar tecnologia i serveis per a la descarbonització. Adaptem-nos progressivament i intel·ligentment per ser més resilients. Fem. Fem. Fem.

P.D. Mentre escric, la presidència francesa ha distribuït el segon esborrany de l’acord de París. Més curt, amb temes més tancats, millor. Però amb tres grans assumptes encara pendents: l’ambició (quantes emissions hem de reduir a mitjà i llarg termini); la diferenciació (quins compromisos han de prendre les economies emergents, especialment la Xina), i el finançament. Queden 48 hores per tancar-los. Estem a l’aguait, sense aturar-nos.