Publicitat
Publicitat

Cimera del Clima: moltes promeses i pocs compromisos

Durant tres anys, amb parades a Cancún (Mèxic), Durban (Sud-àfrica) i Doha (Qatar) els negociadors climàtics han tingut prou feina a tornar a posar el tren a la via després del descarrilament de Copenhaguen. Sense un nou acord vinculant, es va obrir un espai per a la voluntarietat -a més d'una pròrroga del Protocol de Kyoto amb obligacions per a la UE i pocs acompanyants més-. Vam passar dels compromisos a les promeses. Un grup d'experts a l'empara de les Nacions Unides han analitzat aquestes promeses. El 2010 s'emetien 50 GtCOeq. Per no incrementar perillosament les emissions, caldria reduir-les a 44 per al 2020; 40 el 2025, 35 el 2030, i fins a 22 el 2050. Les promeses voluntàries registrades per al 2020 ens mostren que encara ens falten entre 8 i 12 GtCOeq. A Varsòvia hem vist com, a més, te'n pots desdir: el Japó i Austràlia han decidit reduir el seu compromís, ho han comunicat, i avall que fa baixada. Les conseqüències són incertes, però gens benignes i molt cares, com ens ha tornat a recordar la ciència en el primer capítol del 5è informe de canvi climàtic.

Mentre veiem com resolem aquesta fase voluntària, es va arribar a l'acord de tornar a tenir llest el 2015 un nou acord vinculant perquè entrés en vigor el 2020. A parlar de compromisos, vaja. A Varsòvia calia posar el fil a l'agulla per fer-ho possible. Hi han passat algunes coses interessants: per exemple, s'han aprovat el reglament, les normes i el finançament del programa Reed+ (per evitar la desforestació i contrarestar la conservació i gestió dels boscos que fixen CO) i s'ha creat una estructura que s'ocuparà de la gestió i el finançament de les "pèrdues i danys" ocasionats pel canvi climàtic als països en desenvolupament.

El problema és la manca de decisió política. En l'emergent món multipolar tothom es mira de reüll. Els EUA, la Xina o l'Índia no volen sentir a parlar de compromisos. La UE ha perdut el lideratge. El finançament no apareix per enlloc. Els canvis en la generació elèctrica, l'eficiència, el transport, el consum... es tracten només als passadissos. Entre els uns i els altres han aconseguit que no s'aprovi un esquema bàsic de l'acord, o que els països hagin de presentar per al 2015 contribucions en comptes de compromisos . Per primera vegada en dinou anys, les ONG que han seguit críticament i constructivament el procés de les Nacions Unides han abandonat la Cimera. Ja no es pot tolerar tant tacticisme. La ciutadania, que en patirà les conseqüències, està cada dia més òrfena.

El 2015 és la nostra darrera oportunitat per assolir l'imprescindible marc internacional per fer front al canvi climàtic abans de fer tard. Els passos de Varsòvia han estat tan ínfims que, veient els precedents, es mostren del tot insuficients. Cal generar un estat d'opinió molt intens per forçar els nostres representants polítics perquè, d'una vegada, ens representin. Caldria fer propostes des de la societat civil per desencallar un procés dirigit pels recels en un món que està canviant la seva geometria de poder, i bloquejat per la influència dels lobis dels combustibles fòssils que ja els va bé com va. A Catalunya, CiU, ERC, PSC i ICV duien al programa electoral una llei de canvi climàtic. També és hora de passar a l'acció interna.