Els països es resisteixen a ensenyar les seves cartes

Un acord vinculant implicarà canvis en el model econòmic

Escric aquestes línies durant el migdia del divendres limeny. La negociació és a la recta final, però ben viva. Els dos textos inicials de negociació, en comptes d’anar-se concretant, s’han anat inflant amb la incorporació de les posicions particulars dels diferents països, fins a esdevenir ingovernables. Dijous al vespre, el president de la Conferència de les Parts (COP), el ministre peruà Pulgar Vidal, va tancar amb decisió aquesta fase i va encarregar als facilitadors del grup de treball que elabora els textos de partida que fessin una proposta concreta sobre la qual es pogués debatre. Així ho van fer. El nou esborrany s’assembla força al que ja van presentar a principis de setmana.

Però la feina està concentrada en aquesta qüestió prèvia al tractat: abans de la reunió de París cal que tots els països (les parts, en diuen aquí) comuniquin les seves contribucions a la reducció de gasos d’efecte hivernacle. Això ja va quedar acordat l’any passat. Però resulta que no es va acordar exactament com calia fer-ho.

Reorganització geoestratègica

Els resultats d’un acord vinculant impliquen canvis profunds del model econòmic. En aquest món en plena reorganització geoestratègica donar tots els detalls sobre com t’ho faràs per mitigar el canvi climàtic vol dir posar al descobert el teu projecte en relació al model energètic i les expectatives de desenvolupament. Hi ha una gran desconfiança i tàctiques dilatòries. La Xina no vol que ningú revisi els seus números, els països africans volen tancar finançament per a l’adaptació, els països bolivarians volen un acord anticapitalista, els Estats Units s’ho miren i callen...

Els països en desenvolupament demanen també concretar les mesures d’adaptació i els compromisos financers, vist que costen d’aixecar. En principi, l’acord de París s’havia de centrar en la mitigació, perquè la Convenció ja té altres mecanismes per a l’adaptació i el finançament. Però la UE i altres ja han acceptat parlar sobre aquesta demanda. En tot cas, l’única manera d’aclarir-se és fixant quina informació veraç i verificable cal que aporti tothom.

Temps de descompte

Costa explicar que tot just un any abans de París i cinc anys després de Copenhaguen encara estiguem així. Però les discussions són ferotges: ¿tots els països han de presentar la mateixa informació, o només els que eren rics fa vint anys? ¿Quins mecanismes de verificació comuns per evitar trampes es posen en marxa?... En fi, tot això s’està discutint ja en el temps de descompte.

Fora de les taules de negociació, governs locals, governs subnacionals (Catalunya activament, per cert), universitats, centres de recerca, organitzacions socials, organismes internacionals... han presentat una munió d’iniciatives reals de lluita contra el canvi climàtic i han compartit experiències. Impressiona. Hi ha molta gent treballant molt, i molt bé, per a la transició cap a una economia baixa en carboni i per conèixer i alleugerir els efectes del canvi climàtic.

Segur que s’arribarà a un document de conclusió, però les energies estan posades en un pas previ a la discussió al tractat internacional, que ha de fixar compromisos vinculants. És del tot necessari resoldre aquest punt previ, però està en risc tenir temps per definir un nou tractat imprescindible a París. Ens espera una llarga nit.