RACONS: PALAFRUGELL

Neda el món

La travessa entre les Formigues i les Medes és sens dubte la més espectacular del país

Hi ha pocs plaers comparables al de nedar al mar: la impressió de petitesa en la immensitat fosca i desconeguda que t’envolta, la sensació de fragilitat quan mires al voltant, o avall, i et veus flotant en l’element més poderós i desconegut; a vegades, enmig del blau, t’envaeix una punta d’angoixa, una por mítica, que es pot arribar a fer gustosa i que em recorda un dels passatges estel·lars de la novel·la Moby Dick, de Herman Melville. En una de les batalles de la tripulació del Pe- quod amb la llegendària balena blanca, el jove Pip, el mariner afroamericà, l’últim i més insignificant del Pequod, es tira a l’aigua terroritzat, des d’un dels bots que assetja la balena; quan l’animal colpeja el seu bot, en Pip es tira al mar. Perdut en la grandesa, el pobre mariner perd el cap, es torna boig. És un dels moments àlgids de Moby Dick i el lector reconeix fàcilment la desesperació del noi, fins al punt d’identificar-se amb l’angoixa que l’acaba dominant. En algun moment de la nostra vida hem sentit aquesta desesperació inevitable. Cadascú de nosaltres és en Pip: l’únic remei és nedar o enfonsar-se.

El nedador a mar obert coneix bé aquestes impressions gairebé indescriptibles. Fins i tot diria que les busca. Però n’hi ha que porten l’experiència a l’extrem, i Calella de Palafrugell s’ha convertit en el lloc perfecte. Cada any s’hi celebra la travessa més dura de Catalunya, Neda el Món, entre les illes Formigues i les illes Medes. Una nedada molt bèstia, que enguany es farà el 3-4 d’octubre. Un repte únic, de 22,3 quilòmetres. Pip en estat salvatge, però controlat.

La sortida és a les illes Formigues, que ja de per si és un lloc extraordinari. L’arribada és a les illes Medes, un altre lloc extraordinari. El límit de participants és de 36. No hi ha dubte, és la travessa més espectacular del país. El repte més dur de tot el litoral català. La Formigues - Medes també és la més llarga de totes les travessies a mar obert que se celebren anualment a Catalunya. Participar-hi és una d’aquelles aventures autènticament exclusives, no tan sols per la prova esportiva, sinó pel paisatge que el nedador endevina durant el recorregut, que passa pels paratges més engrescadors de la Costa Brava: illes Formigues, el far de Sant Sebastià (Llafranc), Tamariu, la punta del Mut, Aiguablava, sa Tuna, Aiguafreda, el cap de Begur, la platja de Pals i les illes Medes. Una delícia. Els 36 participants surten a dos quarts de set del matí de la platja del Port Bo de Calella de Palafrugell i són traslladats a les illes Formigues. Fins avui, només 24 nedadors han aconseguit acabar el repte. El més normal és abandonar. A la pàgina web de Neda el Món, que és qui organitza la prova, no es parla de nedadors, els qualifiquen de nedaddictes, i no tenen límit de temps per acabar la prova, com es diu. L’únic requeriment és seguir el ritme del grup assignat. En el moment de la inscripció tries la velocitat o ritme mitjà. Veient la magnitud del repte, se’m fa inevitable tornar a pensar en el pobre Pip, que en el capítol 93 de Moby Dick s’ha tirat a l’aigua per por a la balena blanca. Els seus companys, dirigits per l’Stubb, l’adverteixen, el renyen, i li diuen que això no s’ha de fer. Si es tira a l’aigua una segona vegada, li donaran una lliçó.

En Pip es tira al mar per segon cop, i els companys posen en pràctica la prova: el deixen tirat a l’aigua més del necessari. Sol, perdut, abandonat enmig del mar, “ the heartless immensity ” de l’oceà, que diu Melville, l’experiència embogeix el noi. Almenys a ulls dels mariners, tret d’un dels tripulants, Ismael, que declara que, en realitat, en Pip no ha perdut el cap, sinó que ha accedit a un nivell superior de saviesa. Amb tota probabilitat, els nedadors de mar obert experimenten sensacions que, per estrany que ens pugui semblar, se’ns farien familiars i quotidianes.