Imma Marín: “Els criminals en sèrie tenen en comú que no han jugat prou de petits”

Presidenta d’IPA, l’Associació pel Dret dels Infants a Jugar, assegura que a la vida les cartes ens venen donades, i tot dependrà de com les juguem. Per tant, sosté que tot és qüestió d’una actitud lúdica. Especialitzada en educació, defensa el joc com a element transformador de l’aprenentatge a l’escola

Imma Marín és diplomada en magisteri per la UAB, però no s’ha dedicat mai a l’educació convencional. És fundadora d’una empresa de consultoria per a institucions educatives i empreses basada en el joc i la ludificació. Presideix l’Associació Espanyola pel Dret dels Infants a Jugar, des d’on defensen la importància de jugar a totes les edats. Publica ' ¿Jugamos?' (Paidós Educación), en què propugna el joc com a eina per canviar l’educació.

Filla única, d’una mare que va enviudar jove i nascuda el dia 6 de gener. D’aquí li ve la passió pel joc?

Em vaig fer el meu món amb els jocs i les joguines. Per a mi va ser el meu recurs per afrontar la realitat.

Assegura que el joc lliure té molt poca presència en l’educació, en el temps lliure i en l’ensenyament en general. Per què?

No ens acabem de creure que amb un joc lliure els nens aprenguin alguna cosa útil. Vivim en una societat d’utilitat. Si no hi ha un objectiu, un aprenentatge lligat, és un temps perdut. També perquè als pares i mestres ens és molt difícil pensar quin és el nostre paper en el joc lliure. Fem de policies? Quan l’habitació està desendreçada ens enfadem?

Diu que les cartes ens venen donades, però dependrà de nosaltres com les juguem. És l’actitud?

Amb una actitud lúdica ho pots viure tot com un joc, fins i tot les coses doloroses. Joc vol dir viure en el present, empatitzar, sostenir l’esforç. Entendre que l’error forma part del procés. Arriscar-te, sentir, connectar-te amb tu mateix. Aquesta actitud lúdica és la Mery Poppins. Converteix qualsevol cosa en un joc. El millor dels marrons es pot convertir en una missió.

Jugar s’associa a immaduresa?

Jugar ens connecta amb el nen que portem dins, amb la part de l’entremaliadura, la incertesa, la inseguretat, la humilitat, trencar jerarquies, sentir-te lliure. Als adults tot això ens fa por. Ens obliga a sortir de la zona de confort.

Vostè sosté que el joc, més que formar, té la capacitat de transformar les persones perquè ofereix una altra mirada de l’entorn. Com pot contribuir en l’educació?

Una cosa és l’aprenentatge basat en jocs, que forma part de l’aprenentatge lúdic, però sense actitud lúdica pot ser una assignatura més. És l’actitud de viure en el present i viure’l amb humor el que pot transformar l’educació. És el que connecta amb la vocació del mestre i amb la motivació i curiositat dels alumnes.

Això està renyit amb l’esforç?

Al contrari. Una de les coses que et permet el joc és sostenir l’esforç. Com que t’ho estàs passant bé, t’hi dediques i t’hi estàs fins que te’n surts. Imagina’t si això ho fessin per aprendre a multiplicar o a escriure.

A la vida no tolerem el game over ...

Tenim tolerància zero al fracàs, està molt penalitzat. Fas malament un examen i et suspenen, fas un error a l’escola i et renyen. Qui vol que el renyin? Ningú. Ens esforcem per aprovar, no per aprendre. Per passar de nivell, no per saber-ne més. A més, el món canvia tan ràpid i l’escola va tan lenta que el gap cada cop es fa més gran.

Com ajuda el joc a la innovació?

És innovació en si mateix. Et posa el cap en mode creatiu, en absurd, fer connexions inconnexes. Et posa en un espai que et dona marge d’error, en un context de llibertat i confiança per dir les tonteries que vulguis sense que passi res. En aquest espai el cap se sent lliure sense ser jutjat. I a més se’l posa en mode absurd, que és quan apareix la innovació. A més que el joc t’obliga a estar en el present. Has d’estar imaginant en el present, has d’estar submergida en el moment.

Els nens avui juguen poc...

És una de les mancances més grans que tenen els nostres nens actualment. Moltes malalties, hiperactivitats, estrès infantil, desapareixerien simplement si deixéssim els nostres fills jugar a la natura. L’Stuart Brown és criminòleg i té un estudi brutal sobre criminals en sèrie, i el factor comú que ha trobat en tots ells és que de petits no havien jugat. És molt bèstia. Explica -i és impactant- que és per no haver cultivat l’ànima. No haver donat espai a la teva ànima perquè respiri.

L’escola està preparada per al joc?

Està saturada, estressada, sobrepassada i no hi està preparada. Però té clar que pel camí que va, no va bé. Explotarà. Cada vegada veus més escoles amb ganes de fer canvis. Provem altres coses. No és que tinguem una escola estupenda i demanem canviar-la. És que tenim una escola que no funciona. I uns nens que desconnecten, s’avorreixen, s’inventen coses per no haver d’anar a l’escola. Els nens són curiositat pura.

Què passa amb el currículum?

Acabarà petant. Quin sentit té el que comences a estudiar a sisè si haurà canviat a batxillerat? S’ha d’aprendre d’una altra manera. Què és bàsic? Llegir, escriure, comunicar-se. Tenir curiositat. Això et portarà a buscar, llegir i aprendre. Hi ha unes coses bàsiques. Has de saber llegir per poder aprendre. Has de saber escoltar, comunicar-te i pensar. Tenir sentit crític i gestionar les teves emocions.

Etiquetes