‘Not dark yet’

La pregunta per a molta gent ahir era: “¿Però Bob Dylan és músic o escriptor?” Malgrat que feia uns quants anys que se’l proposava per al Nobel de literatura, la concessió del prestigiós guardó al cantautor de Minnesota ens ha agafat per sorpresa en uns dies de grans pluges a casa nostra, com si de sobte les imatges d’algunes de les seves mítiques cançons es fessin realitat -The times they are a-changing, Hard Rain’s a-gonna fall, Buckets of rain...- advertint-nos de la pluja purificadora que ha de venir a fer net sense compassió i per a la qual cal estar preparat.

Bob Dylan és el primer cim de la paraula en la música popular, és el cantant que escriu sense menysprear la cançó com a vehicle, és el cronista emocional que renova la tradició. Després que ell aparegui tot canvia, res no pot seguir com abans sense resultar ridícul. Els llibreters s’hauran de conformar aquest any a vendre el solitari primer volum de les seves cròniques o el fallit Tarantula, però si algú vol assaborir l’excel·lència de Dylan no la buscarà en un llibre, només escoltant el vent sabrem que no és fosc del tot.