24/12/2011

Amb els ulls clucs

3 min
Amb els ulls clucs

EL PLAER Comença el dia nou. Obro els ulls cargolat al llit i de seguida els torno a tancar per estirar-me i deixar anar tot l'aire del meu cos. Un cop buit, estic a punt per tornar-me a omplir amb el que em deparin les hores. Després de fer els darrers apunts al llibre que he d'entregar abans del migdia, passo per la dutxa, on torno a tancar els ulls per sentir l'aigua calenta cos avall. Quan passo a l'aigua freda els meus ulls s'obren com taronges, abans de vestir-me en un tres i no res. Més tard, quan surto de l'editorial després de gairebé tres hores, amb la feina feta, torno a tancar els ulls per respirar el vent fred que m'envia records de la noia del País del Nord.

Bob Dylan sona als petits altaveus, a les orelles. "Mira'm si els seus cabells són tan llargs, si fan rius juganers sobre els pits. Mira'm si els seus cabells són tan llargs. Si els du com sempre els he recordat". Sempre que canto aquesta cançó, i tantes altres, abaixo amb força les parpelles. És involuntari, m'ajuda a concentrar-me millor en la música. Com si anul·lant un sentit pogués aguditzar-ne més un altre. És el mateix que em passa quan faig l'amor, quan em fonc en una abraçada amb l'amic o l'amiga que se'n van, quan ajunto els meus llavis amb uns altres per besar-los. I també quan assaboreixo el millor dels menjars i bec el millor vi. No sé per què la vista ens fa tanta nosa per sentir els plaers que ens toquen el cos...

LA POR Els ulls són la finestra que ens aboca al món. La major part de la informació exterior que rebem i racionalitzem ens entra per la vista. Potser per això quan ens trobem perduts i vulnerables i volem sentir-nos segurs no ens queda més remei que tancar-los. Quan era petit i estava cagat de por al llit en la foscor de la nit, em tapava amb el llençol i tancava els ulls per sentir-me salvat dels fantasmes exteriors que creava la meva ment.

Fa força anys vaig portar els meus nebots a veure un espectacle de titelles. En cert moment els dolents del conte saltaven de l'escenari a la platea a empaitar els nens. La mainada va començar a cridar. Em vaig mirar un dels meus nebots, el Gerard, que estava quiet, en silenci i amb els ulls clucs. Li vaig preguntar què feia i em va respondre que si tancava els ulls no el podrien trobar. Amb el temps anem perdent aquest poder i les pors troben altres portes, com les butxaques, per assetjar-nos. Potser és qüestió d'aprendre a tancar les butxaques.

L'OBLITQuan evoco el passat també necessito tenir els ulls clucs per observar-lo. I quan m'imagino el futur de vegades els tanco per construir de nou, i d'altres els obro ràpidament per oblidar el que imagino.

EL DOLOR Els que som una mica hipocondríacs o excessivament empàtics patim sovint les agressions visuals que les notícies detallen a l'hora de dinar i hem de tancar els ulls més d'una vegada si no volem que se'ns espatllin el paladar i la digestió . Per això a casa sempre dinem tard, a l'hora de La Riera . Tanta cuina fa entrar gana. Sempre he menjat més pels ulls que per la boca.

LA SON Necessito obrir els ulls per escriure aquest article i també per llegir el que cada dissabte signa Albert Sánchez Piñol en aquest mateix diari ARA unes pàgines abans. Em fa obrir els ulls sigui l'hora que sigui. Per això miro d'assaborir-los de bon matí per no desvetllar-me. Aquests dies, que posa en dubte l'existència de Jesucrist, explica molt bé que encara preferim tancar els ulls per aixoplugar-nos de les pors i cobrir-nos amb el llençol segur del son etern.

stats