El Brexit i la unitat d’Irlanda

El govern britànic hauria de respectar la votació popular del Nord d'Irlanda a favor de la pertinença a la UE i plantejar un referèndum sobre la unitat del nostre país

El 1998, per primera vegada des de la partició del 1921, el poble d’Irlanda, del Nord i del Sud, es va unir per votar a favor del canvi en els referèndums sobre l’Acord de Divendres Sant. Aquest acord es fonamentava en el principi democràtic segons el qual pertocava al poble d’Irlanda, del Nord i del Sud, determinar el seu propi futur.

L’Acord de Divendres Sant va substituir decennis de conflicte i injustícia per un pacte en virtut del qual el poder compartit i la igualtat van esdevenir el moll de l’os del govern. Al Nord d’Irlanda hi va donar suport un rotund 71% dels votants i, al Sud, un extraordinari 94%. Es va fer història i es va posar fil a l’agulla per establir institucions per a tota l’illa que, al llarg de gairebé vint anys, han garantit la pau i la justícia a Irlanda.

Ara aquell assoliment i aquell llegat estan en perill. El mes passat, al referèndum sobre la pertinença del Regne Unit a la UE, els ciutadans del Nord d’Irlanda van votar en un 55% a favor de seguir-ne formant part. Com els votants del Nord al referèndum del 1998, els nacionalistes irlandesos, els unionistes britànics i d’altres es van unir per una causa comuna. També a Escòcia una majoria àmplia de ciutadans va votar a favor de quedar-se a la UE, mentre que a Anglaterra i Gal·les van ser més els que es van pronunciar a favor de sortir-ne. Estaven en el seu dret. El cas és que, atès que la votació es va decantar en conjunt a favor del Brexit per un marge estret -52% contra 48%-, ara el govern britànic arrossegarà el Nord d’Irlanda fora de la UE.

La virtual nova líder conservadora, Theresa May, creu que el Regne Unit hauria d’abandonar el Conveni Europeu de Drets Humans, un element central de l’Acord de Divendres Sant

La consulta sobre el Brexit ha provocat una tempesta política a Londres, l’ensorrament del valor de la lliura, prediccions de recessió i incertesa econòmica arreu del país. Uns inversors nord-americans han ajornat una visita al Nord d’Irlanda i el Nevin Economic Research Institute, un think tank, ha pronosticat una desacceleració al conjunt de l’illa. I aquest referèndum no té res a veure amb els interessos econòmics d’Irlanda i ni tan sols amb la reforma de la UE. El que el va precipitar en realitat és una barreja tòxica de lluites intestines i intrigues per assolir el liderat del Partit Conservador britànic, així com l’ascens de grups antiimmigració d’extrema dreta com el UKIP.

Els líders de la campanya a favor del Brexit, com Michael Gove, ja es van oposar a l’acord de pau d’Irlanda, que el mateix Gove va qualificar de “capitulació”. La virtual nova líder conservadora, Theresa May, creu que el Regne Unit hauria d’abandonar el Conveni Europeu de Drets Humans, un element central de l’Acord de Divendres Sant.

En aquest enfrontament polític dels conservadors britànics, el poble d’Irlanda i la nostra pau, economia i institucions es convertirien en danys col·laterals. Amb aquest acte irreflexiu, el govern britànic ha deixat de banda el consentiment democràtic que va ser crucial en l’Acord de Divendres Sant i ha pres un rumb que alteraria de manera fonamental la relació entre el Nord i el Sud d’Irlanda i entre Irlanda i la Gran Bretanya.

La primera i més òbvia repercussió d’això es produirà a la frontera entre el Nord i el Sud. Avui dia, gràcies a l’acord de pau, les aturades i les inspeccions són cosa del passat i la frontera és gairebé indiscernible. A causa del Brexit, aquesta frontera quasi desapareguda esdevindrà una frontera internacional entre la UE i un estat extern. L’economia i el poble d’Irlanda tornaran a topar amb la imposició de punts de control i de traves al comerç, als serveis i la lliure circulació dels treballadors. Comunitats unides per l’Acord de Divendres Sant tornaran a estar dividides.

La presència d’una frontera dura minarà el funcionament dels organismes panirlandesos que fomenten els vincles comercials, el turisme i la inversió en sanitat i ensenyament superior

En perdre’s els actuals ajuts econòmics de la UE a programes de pau, els progressos en la cooperació transfronterera Nord-Sud s’estancaran. Així mateix, la presència d’una frontera dura minarà el funcionament dels organismes panirlandesos que fomenten els vincles comercials, el turisme i la inversió en sanitat i ensenyament superior.

Això és evitable, sempre que els governs irlandès i britànic respectin el vot dels ciutadans del Nord a favor de seguir a la UE.

El govern irlandès ha d’actuar per garantir els progressos assolits amb l’Acord de Divendres Sant i el pactes consegüents. El primer ministre irlandès Enda Kenny dóna suport a la meva proposta de constituir un fòrum integrat pels partits polítics i la societat civil de tot Irlanda per abordar les conseqüències del Brexit. Els qui defensem la demanda democràtica que el Nord segueixi formant part de la Unió Europea hem d’actuar amb la màxima coordinació. Així mateix, i en vista del que han invertit els Estats Units en el procés de pau, els dirigents nord-americans han d’actuar per salvaguardar-lo i insistir que el govern britànic respecti les obligacions recollides als acords i faci efectiva la voluntat del Nord de quedar-se a la Unió Europea.

Com a partit integrat per republicans irlandesos i per demòcrates, el Sinn Féin creu en la unitat d’Irlanda. L’Acord de Divendres Sant ja permet la celebració de referèndums simultanis sobre la reunificació al Nord i al Sud. Els governs britànic i irlandès estan obligats a legislar per fer efectiva la unitat d’Irlanda si una majoria simple dóna suport al canvi al Nord.

El referèndum del Brexit brinda alhora un motiu i una oportunitat per fer possible aquesta decisió democràtica. El govern britànic hauria de respectar la votació popular del Nord a favor de la pertinença a la Unió Europea i plantejar un referèndum sobre la unitat d’Irlanda. El govern d’Irlanda, per la seva banda, també hauria d’implicar-se en aquesta qüestió.

Aleshores, els habitants del Nord podrien triar entre formar part del Regne Unit fora de la Unió Europea o pertànyer a un estat irlandès unificat i membre de la Unió. Per als irlandesos, aquesta és la manera democràtica de procedir després del Brexit.