Una escola bressol més inclusiva

Un paquet de bolquers, un de tovalloletes humides, muda completa, bata, tovallola, foto de l’infant i foto de la família. Aquests són alguns dels estris que han preparat els pares i mares dels infants que inicien l’escola bressol aquest setembre. Tot i que el primer cicle d’educació infantil no té caràcter obligatori, l’escolarització dels infants de 0 a 3 anys és imprescindible i cal dedicar la màxima atenció i cura a aquest període vital dels infants.

Durant l’etapa en què un infant assisteix a l’escola bressol, el seu cervell evoluciona a un ritme molt més accelerat del que ho farà posteriorment. En aquest període l’aprenentatge emocional dels infants és clau i el seu impacte és molt profund. En aquesta etapa es posen els fonaments de les altres, ja que es viuen les primeres experiències en la manera de relacionar-nos, d’estimar i ser estimats, de tractar l’altre i de sentir-nos segurs i importants. Els nadons són com esponges, aprenen de nosaltres només amb la manera d’agafar-los, de mirar-los o de parlar-los. Aquesta primera vivència fora de l’entorn familiar és cabdal en el seu creixement posterior i serà un dels millors elements de resiliència per a futures etapes de la vida.

Partim que l’índex d’escolarització dels nens menors de 3 anys a Catalunya, tenint en compte infants escolaritzats en centres públics i privats, és del 44,2%. Tanmateix, segons l’informe de la Fundació Jaume Bofill 'De l’escola bressol a les polítiques de petita infància', aquest índex d’escolarització disminueix en el cas d’aquells infants amb un entorn familiar de baix nivell educatiu i/o baix nivell econòmic. En el cas dels infants amb necessitats educatives especials, tot i que compten amb places específiques a les escoles bressol de titularitat pública, es fa palesa una dificultat real per atendre amb qualitat casos de pluridiscapacitat o de determinades malalties cròniques. En tots els casos és imprescindible assegurar una bona experiència d’escola bressol perquè esdevingui un fonament sòlid del posterior procés d’escolarització.

L’escola bressol, la primera vivència fora de l’entorn familiar, és un dels millors elements de resiliència per a futures etapes de la vida

Per donar resposta a aquesta realitat, experts de l’Hospital Sant Joan de Déu, de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL i la Fundació Pere Tarrés, a través de l’expertesa en intervenció del departament de petita infància i el coneixement acadèmic de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL, hem dissenyat les bases d’un nou model d’escola bressol inclusiva capaç de garantir l’educació integral i la convivència de tots els infants i famílies atenent les seves diversitats i necessitats específiques.

Plantegem un model d’escola bressol centrat en l’infant, que garanteixi el seu desenvolupament saludable a través d’un abordatge interdisciplinari, corresponsable i global que s’adapti a les particularitats de l’infant i la seva família, i que aprengui de l’entorn. La proposta integra tres perspectives: la sanitària de promoció de la salut, l’educativa i psicològica de desenvolupament de l’infant i la social, que promou el desenvolupament de la sociabilitat, la integració i la creació de teixit social.

Els principis de la Convenció dels Drets dels Infants són la base de l’escola inclusiva, que ha de vetllar perquè els infants puguin exercir-los. L’escola ha de tenir cura de les singularitats i integrar la diferència en el dia a dia.

Es planteja un treball centrat en el desenvolupament harmònic de cada infant que doni el mateix valor al que fa, al que pensa i al que sent. L’escola ha d’incorporar de manera significativa la família i adaptar-se a les seves necessitats. Actualment hi ha una gran diversitat de formes familiars, de manera que ens estem referint a incloure en la dinàmica de l’escola bressol els referents significatius de cada infant, sigui avi, germà, tiet o cangur.

Considerem que totes les persones que participen dins i fora de l’escola bressol eduquen: les que fan l’acollida, els cuiners, els monitors, els responsables d’infermeria, els educadors socials, els treballadors socials i els mestres. Per tant, compromet tots els recursos i actors del territori per, col·laborativament, construir un projecte comú centrat en l’infant, des de l’escola bressol. L’objectiu comú de tots els agents implicats ha de ser crear les millors condicions i oportunitats per al desenvolupament dels infants, sigui quina sigui la seva situació personal, familiar i social.

Etiquetes