El poder de les noies

Han passat vuit setmanes des que el grup islamista radical Boko Haram va segrestar més de 200 noies dels dormitoris del seu internat de Chibok, una població de l’estat de Borno, situat al nord de Nigèria. Ara les conseqüències geopolítiques d’aquell fet es ramifiquen per tot el continent africà. Cada cop hi ha més sospites que algunes de les nenes són en territori del Txad, del Níger o del Camerun, cosa que està arrossegant aquests països a la crisi. A més, per bé que recentment Nigèria ha subscrit un memoràndum en virtut del qual els Estats Units, el Regne Unit, França i altres potències ofereixen al país africà assistència en matèria de seguretat, els residents de poblacions remotes del nord de Nigèria fugen a coves de les muntanyes o a ciutats més grans per por als atacs de Boko Haram o a quedar-se sense aliments i provisions. El governador de l’estat de Borno adverteix que les conseqüències d’un fracàs a l’hora d’ajudar les escoles assetjades de la zona serien desastroses per a l’estat de dret a tot Nigèria. De fet, en aquests moments ja es parla del país com “la capital mundial dels segrestos” i només l’any passat se n’hi van registrar més de 1.000.

Potser donàvem per fet que vuit setmanes després del segrest de les noies hi hauria alguna espurna d’esperança. Tanmateix, l’expresident Olusegun Obasanjo ha expressat la temença àmpliament compartida que moltes d’elles no tornaran mai amb els seus pares. En efecte, ha transcendit molt poca informació sobre el parador de les noies i moltes dades recollides pels serveis d’intel·ligència segueixen envoltades d’un vel de secretisme per por a les represàlies dels terroristes. A més, és probable que en el mes que ha transcorregut des que Boko Haram va fer públic un vídeo en què apareixien les noies flanquejades per homes armats se les hagi dividit en grups d’entre 40 i 50. Si es rescata un grup per la força, les altres noies seran assassinades, fet que planteja un seriós dilema tàctic a les forces especials del govern nigerià.

D’altra banda, a mesura que l’atenció del món es desplaça cap a altres focus de conflicte, com ara l’Iraq, sembla que l’intens escrutini internacional deixa pas a l’acceptació silenciosa del destí de les noies. Malgrat que el president nigerià, Goodluck Jonathan, va fer una crida a tot el món a la recerca d’ajut per alliberar les noies, conservar el suport mundial s’ha convertit en una tasca àrdua per al dirigent africà.

Això no obstant, dilluns, coincidint amb el Dia del Nen Africà, es va tornar a posar en relleu la importància de la causa de les estudiants nigerianes, així com les conseqüències que tindria el fracàs del seu alliberament per als drets de les noies d’arreu del món. A més de destacar la necessitat d’invertir en l’educació de les noies, joves de tot el planeta van expressar públicament el seu suport a les escolars de Chibok segrestades. Així, es van celebrar 20 segudes en Parlaments nacionals i una concentració massiva a la seu de la Unió Africana a Addis Abeba. Si, gràcies a les protestes, l’atenció i el suport de la comunitat internacional s’incrementen, és possible que els governs occidentals accedeixin a oferir a l’executiu de Nigèria el material de visió nocturna, els helicòpters i la cobertura aèria que necessita desesperadament per demostrar a Boko Haram que les forces governamentals han recobrat el control de les zones boscoses de Borno i que el grup no se’n pot sortir d’aquesta impune.

El cas de les noies segrestades ens recorda que assistim a una nova lluita pels drets civils: milers de noies d’arreu del món han de fer front al terror, a assassinats, a violacions i a intimidacions que les priven de drets bàsics, entre els quals el dret a l’educació. Aquesta lluita també té l’objectiu d’acabar amb l’explotació de les noies tant a la feina com al servei domèstic i de posar fi a l’opressió dels matrimonis infantils i al tràfic d’infants, que segueixen sent massa habituals a l’Àfrica i a l’Àsia. Les noies de Chibok, que van ser segrestades pel sol fet de voler-se instruir, han esdevingut un símbol potent d’aquesta pugna a favor dels drets de les noies, que té un abast més ampli. Tot i això, les estudiants nigerianes no són els únics símbols. També ho són les noies índies que recentment van ser violades i penjades, les noies de Bangla Desh que declaren zones lliures de matrimonis infantils, les noies pakistaneses que demanen que es faci efectiu el dret a l’educació i les noies africanes (etíops i marroquines, moçambiqueses i sud-africanes) que exigeixen que es posi fi al tràfic d’infants i a la mutilació genital.

Fa unes setmanes vaig adreçar-me a 2.000 nenes al Pakistan. Era 18 mesos després que disparessin al cap a Malala Yousafzai, una adolescent de 15 anys, perquè animava altres noies a anar a escola. Llavors vaig trobar noies que estaven enfadades però abaixaven el cap en senyal de submissió; ara era evident que s’havien convertit en un col·lectiu decidit a no permetre que les nenes del Pakistan es veiessin privades d’anar a escola.

Però les noies com aquestes necessiten que el món consideri la seva lluita com el que és: una lluita per la llibertat. El Dia del Nen Africà, proclamat per la Unió Africana per honrar la memòria dels estudiants morts en la massacre de Soweto del 16 de juny del 1976 per protestar contra les injustícies de l’apartheid, es va celebrar en ciutats de tot el món, entre les quals Rio de Janeiro, Lagos, Hanoi, el Caire i Islamabad. A Addis Abeba es va celebrar la Youth Run, una cursa multitudinària pels carrers de la ciutat que simbolitzava el fet que anem a contrarellotge. Tan sols ens queden 18 mesos per aconseguir que tots els nens i nenes tinguin accés a l’ensenyament primari, un dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. El món ha d’apressar el pas per arribar a la línia de meta.

Copyright Project Syndicate