Filosofia d’estiu (i V)

Ocell. Johann Kaspar Lavater, La physiognomie : L’home és lliure com un ocell a la seva gàbia. Posseeix la seva esfera d’activitat i mobilitat... que no sabria superar.

Ovella. Així resumeix la vida humana R.L. Stevenson: “Ens enamorem, bevem molt i correm aquí i allà sobre la terra com ovelles espantades”.

Peix. Foster Wallace contava que en una ocasió dos peixos joves es van creuar amb un altre d’edat avançada que els va preguntar: “Està bona l’aigua?” Els joves van nedar una estona més, fins que un d’ells es va aturar i li va preguntar a l’altre: “Què és l’aigua?”

Trobem una idea semblant en un conte del xinès Pu Songling. Una dona penjada que està pintada en una paret relata la vida al regne dels morts amb aquestes paraules: “Els fantasmes no veuen la terra, de la mateixa manera que els peixos no perceben l’aigua en què neden”.

Vaig trobar aquesta reflexió en David Eagleman. Com que el peix mai ha experimentat una altra cosa, li resulta gairebé inconcebible veure o percebre l’aigua. Però si una bombolla passa per davant d’un peix inquisitiu, li pot oferir una pista crucial.

Puça. No hi ha hagut filòsof més optimista que Bernardí de Saint Pierre, que a Harmonies de la naturalesa assegura que la naturalesa ha dotat les puces de l’instint de preferir els colors blancs perquè puguem atrapar-les més fàcilment. En aquesta mateixa obra afegeix que el meló ha estat dividit en talls per la natura perquè sigui menjat en família; la carabassa, com que és més gran, pot menjar-se amb els veïns.

Ramat. A Sobre la utilitat i els perjudicis de la història per a la vida Nietzsche suggereix que és difícil contemplar un ramat que pastura dolçament, ignorant el pas del temps, la tristesa o el fàstic, i no sentir una punxada de nostàlgia. Nosaltres també voldríem viure sense cansament i sense dolor. Però no podem. Veure un ramat pasturant ens commou -diu- com si recordéssim el paradís perdut. Una cosa semblant sentim davant el nen que juga feliç.

Però si Nietzsche sent nostàlgia davant el ramat animal, no sent més que rebuig contra “el ramat democràtic”. L’home gregari és amb freqüència el blanc de les seves crítiques: “Avui a Europa l’home gregari presumeix de ser l’única espècie permesa d’home i enalteix les seves qualitats, que el fan dòcil, conciliador i útil al ramat”.

Ratpenat. Una faula talmúdica parla d’un gall i un ratpenat que esperen plegats l’alba. “El gall li diu al ratpenat: «Jo espero la llum, perquè la llum m’és familiar, però a tu per a què et serveix la llum?»” Emmanuel Lévinas utilitza aquesta pregunta per subratllar la funció de la intel·ligència: “Tothom és capaç de saludar l’aurora. Però distingir l’alba a la nit fosca, la proximitat de la llum abans que resplendeixi, en això consisteix potser la intel·ligència”.

¿Podem imaginar-nos com seria viure com un ratpenat? Thomas Nagel ens diu que no, perquè no disposem d’imatges de cap cosa de la qual no tenim cap experiència. Podem imaginar-nos comportant-nos com ratpenats, però no tenim ni idea de què és per a un ratpenat ser un ratpenat.

Rinoceront. Quan Wittgenstein i Russell es van conèixer, van passar moltes estones discutint si hi havia un rinoceront a la seva habitació o no. Wittgenstein creia que res empíric és cognoscible.

Tortuga. És ben coneguda la paradoxa de Zenó: Aquil·les, conegut a Grècia com “el dels peus lleugers”, arrenca a córrer darrere d’una tortuga. Sigui quina sigui la distància que els separi, abans d’atrapar-la haurà de recórrer tots i cadascun dels punts d’aquesta distància. Però com que tota distància és infinitament divisible, haurà de recórrer infinits punts, cosa que requeriria un temps infinit i, en conseqüència, no podrà atrapar la tortuga.

El matemàtic rus Pavel Florenski es va proposar rebatre el “principi de continuïtat”, que sosté aquesta paradoxa. Però si per passar d’un punt a un altre no cal transitar per tots els punts intermedis, llavors cal afirmar la discontinuïtat.

Vaca. Deleuze va iniciar amb aquestes paraules el seu curs de l’any 1983: “Voldria fer filosofia a la manera de les vaques”. Diu això tenint present Nietzsche, que a Així va parlar Zaratustra assegura: “Mentre no ens convertim i no ens comportem com les vaques no entrarem al regne del cel”.

Què vol dir això? El mateix Nietzsche ho explica a La genealogia de la moral : “Per practicar la lectura com un art es necessita en primer lloc una cosa que avui dia és precisament la més oblidada... una cosa per a la qual s’ha de ser gairebé vaca i, en tot cas, no un home modern: rumiar”.