Maquiavel, teòric del procés

"Quan la fortuna vol que un poble no confiï en ningú, és que ha decidit la seva ruïna". No sé si Maquiavel (1469-1527) era maquiavèl·lic. Potser un Maquiavel maquiavèl·lic hauria escrit un Antimaquiavel. Jo el tinc per un científic que vol veure de prop les coses humanes, sense enterbolir la seva mirada amb cap mena d’indignació moral. No li interessen els somiatruites, sinó la comprensió de la realitat política efectiva.

He rellegit El príncep i Els discursos sobre la primera dècada de Titus Livi perquè són un magnífic antídot contra l’excés d’actualitat, aquesta cosa tan delicada que es marceix d’un dia per l’altre, i he descobert, amb sorpresa, un teòric del procés. Com que sospito que això pot sonar excessiu, n’he fet un petit diccionari que sotmeto al vostre judici.

Atzar. Moltes vegades sorgeixen accidents contra els quals el cel no ens vol agafar previnguts.

Canvi. Els homes canvien fàcilment de senyor amb l’esperança de millorar.

Coses humanes. En les coses humanes no ens podem desfer d’un inconvenient sense que immediatament en sorgeixi un altre.

Estimat/temut. Seria necessari ser alhora totes dues coses, però com que això resulta difícil, és molt més segur ser temut que estimat

Enemics. És impossible que una República es mantingui tranquil·la, gaudint de la seva llibertat i del seu territori, perquè encara que no molesti a ningú els altres la molestaran a ella i, si no té enemics exteriors, en tindrà d’interiors.

Exèrcit. El fonament dels estats és un bon exèrcit.

Ferran d’Aragó. Els homes, deia Ferran d’Aragó, sovint es comporten com les petites rapinyaires, que estan tan ansioses d’aconseguir la seva presa, incitades per la seva naturalesa, que no s’adonen que un ocell gran s’ha col·locat sobre elles.

Fortuna. Els homes poden secundar la fortuna, però no poden oposar-s’hi. No obstant això, mai s’han de donar per vençuts, ja que, com que desconeixen la seva fi i com que la fortuna fa servir camins oblics i desconeguts, sempre hi ha esperança.

Governant. Un príncep que vulgui fer grans coses necessita aprendre a enganyar.

Guerra. Podem començar una guerra a voluntat, però no acabar-la.

Humilitat. Sovint la humilitat no només no ajuda, sinó que perju- dica.

Intel·ligència. Els homes jutgem més pels ulls que per la intel·ligència.

Legalitat. Si s’institueix l’ús de trencar la legalitat per bé, sota aquesta aparença podrà trencar-se per mal.

Llei. No hi ha cosa de pitjor exemple en una República que fer una llei i no observar-la, sobretot si no l’observa qui l’ha fet.

Minories. Les minories no tenen lloc quan les majories tenen on recolzar-se.

Necessitat. La necessitat ens porta a llocs als quals no hauríem arribat per la raó.

Ofensa. És necessari o no ofendre a ningú o fer totes les ofenses alhora.

Polítics. Quan la fortuna vol que es produeixin grans esdeveniments, tria un home de tant d’esperit i tanta virtut que s’adoni de les oportunitats que ella li ofereix, però quan vol provocar la ruïna, escull bé els homes que contribuiran a arruïnar-ho tot.

Profeta. Els profetes armats vencen; els desarmats, pereixen.

Prudència. Els homes prudents acostumen a dir, i potser no sense motiu, que qui vulgui guaitar el futur ha de mirar cap al passat. La prudència consisteix a saber conèixer la naturalesa dels inconvenients i adoptar el menys dolent per bo.

Realitat i desig. La natura ha constituït l’home de tal manera que pot desitjar-ho tot, però no pot aconseguir-ho tot. Com que sempre és més gran el desig que la realitat, l’home està condemnat al descontentament i la insatisfacció.

República. Una República ben organitzada ha d’obrir els camins a qui busca incrementar la seva reputació mitjançant la vida política.

República feble. El pitjor defecte de les Repúbliques febles és que són irresoludes, de manera que totes les decisions les prenen per força i, si arriben a cap bé, ho fan forçades per la necessitat i no per la prudència.

Resultats. Sovint ens acusen els fets i ens excusen els resultats.

Ser. Poca gent veu el que realment som, però tothom veu el que aparentem ser.

Setge. Les coses polítiques són tan volubles que no es pot organitzar un setge d’un any sense que l’atzar ens obligui a modificar la nostra estratègia.

Victòria. Sovint el desig de victòria encega les ments dels homes, que no veuen altra cosa que el que sembla afavorir-los. Les victòries mai són tan completes que el vencedor no es vegi obligat a guardar alguna por.

Virtut. Consisteix a saber reconèixer l’oportunitat. La virtut d’un governant la mesura la seva fortuna.