CRÍTICA TV

I Bravo va fer les Espanyes

La reportera Sara Bravo es va fer molt coneguda a Canal Extremadura gràcies als seus nombrosos reportatges pels pobles de la terra de Rodríguez Ibarra. Al programa X la tarde va demostrar que amb simpatia, proximitat i una rialla molt enganxosa i característica es podien omplir minuts de televisió amb certa solvència. Els seus reportatges eren carn de zàping, especialment pels seus atacs de riure, i això la va fer coneguda a tot Espanya. Va fer uns cameos al Zapeando de La Sexta i ara ha acabat fent el salt a l’ España directo de TVE i s’ha convertit en la reportera estrella. Ha fet un recorregut curricular lògic segons el punt de vista d’algunes persones: ha passat d’una televisió autonòmica a una televisió estatal. Ha tocat el cel. El següent pas és presentar un programa en una televisió comercial espanyola, segurament. Té la professionalitat i el morro per aconseguir-ho. Les seves qualitats periodístiques serien tot un altre tema. Parem atenció a un dels seus últims reportatges a España directo i tindrem una idea bastant clara del tipus de producte que factura. Bravo es va desplaçar fins a un poble anomenat Orgaz, a Castella-la Manxa, prop de Toledo. L’objectiu era ensenyar a fer de reporter a un jubilat d’aquesta població manxega anomenat Luciano. Bravo s’hi va desplaçar i ens va presentar el Luciano. L’home atenia la reportera amb una gallina a les mans. “Esta es mi gallinita, la Sofia Loren, está bautizada como las personas, es muy cristiana, esta de novios y de esto nada, que si no le pego ”, explicava amb naturalitat aquest bon home, que vés a saber com s’havia deixat enganyar per sortir a la tele. Bravo, encantada, li donava les instruccions per ser periodista: “ Para ser el mejor reportero del mundo no tienes que tener vergüenza, tienes que ser muy cercano con la gente a la que entrevistas, y tienes que ser claro y conciso ”. Que en prenguin nota els alumnes de qualsevol facultat de periodisme. I després d’aquesta entranyable escena van sortir a fer un tomb pel poble. Bravo va decidir agafar la gallina i va preguntar: “ ¿Y se puede hacer sus necesidades, no? ” “ Sí, es lo que tienen las gallinas ”, li va contestar el Luciano. Després vam poder veure el Luciano fent un stand-up al pont del seu poble dient que era “ lo más bonito que hay ”. Bravo el va corregir dient que havia de mirar a la càmera i no pas a ella, però el bo del Luciano li va dir “ que es más bonito mirarla a usted porque es más guapa ”. I Bravo va esclafir a riure. Televisió del segle XXI. I després, per si no n’hi havia prou, van tenir la gosadia d’entrevistar un parroquià. Bravo li va dir que li estava ensenyant a ser reporter i el vilatà se’n va sortir com va poder: “ Lo ha estudiao de toda la vida, cría tomates, cría pepinos… ” I el reportatge acabava amb el Luciano sobre una moto anant a cobrir “ su primera noticia ”. Servei públic.