CRÍTICA TV

Mariñas, els atemptats de París i l’independentisme català

A Qué tiempo tan feliz, aquest dissabte a Telecinco, celebraven els 60 anys de Soy minero, la pel·lícula que va llançar a la fama Antonio Molina, i van convidar el seu fill Miguel Molina per parlar-ne. María Teresa Campos va decidir començar el programa fent un petit editorial, amb música dramàtica inclosa, per recordar els terribles atemptats de París. No se’n va poder estar. “ Ha vuelto a ocurrir…”, deia compungida. Acte seguit, els nois que canten normalment al programa, tots extriunfitos, van interpretar un tema la mar de trist per posar-nos en situació. I després va començar una tertúlia de nivell sobre el tema amb analistes internacionals de reconegut prestigi com Terelu Campos, Jesús Mariñas i José María Íñigo. Aquell dia devien tenir festa a la BBC i van poder passar pel plató de la Campos per donar la seva important opinió i donar-nos més claus per poder entendre el complex fenomen del terrorisme integrista. Servei públic a can Mediaset.

Jesús Mariñas va analitzar amb sentit comú l’atac a la sala Bataclan: “ Ha habido suerte dentro de la desgracia porque en la sala había mil y pico personas” . I José María Íñigo es va permetre citar un conegut autor: “ Ya predijo Alvin Toffler que la Tercera Guerra Mundial sería así, una guerra de guerrillas”. I la Terelu, per no ser menys, feia una reflexió interessant: “ ¿Cómo puedes defenderte de alguien que se mata para matarte a ti?” I mentrestant no deixaven de passar imatges de la tragèdia i de ciutadans francesos plorant.

I aleshores Jesús Mariñas va deixar anar una d’aquelles frases que quedaran per a la història de les barbaritats televisives i que mai perseguirà la justícia espanyola perquè té altres prioritats: “ Guardando las distancias, es una sinrazón que me recuerda la misma locura, sin víctimas físicas, del independentismo catalán. Es lo mismo”. La cara de la Campos era un poema i es va veure obligada a reaccionar ràpidament: “ Yo creo que las comparaciones son odiosas y que esto lo has dicho tú y lo asumes tú cómo catalán de adopción que eres y no entiendo por qué tienes que sacar el tema catalán ahora que no tiene nada que ver con esto”. I afegia sense acabar la frase: “ Hombre, Mariñas, es que te gusta siempre…” I la seva filla Terelu també li donava suport: “ Estás mezclando churras con merinas”. Però Mariñas no va voler donar el seu braç a tòrcer: “Yo he dicho lo que pienso”. Arribats a aquest punt, la Campos es va veure obligada a canviar de tema i donar pas, ara sí, a la interesantíssima entrevista al fill d’Antonio Molina. Però allò havia passat. Tothom ho havia pogut sentir. Ho podeu veure encara a la web de Telecinco. I aquí seguim. En estat de xoc. Per unes coses i per unes altres. Però, sobretot, aclaparats per tant i tant d’odi.