CRÍTICA TV

“Mi mujer es catalana y se llama Montserrat”

El procés té molt revoltat el galliner d’El chiringuito de jugones al canal Mega. Estan nerviosos. Tensos. Crispats. Emocionalment trasbalsats. Fa uns dies, fins i tot, Cristina Cubero es va posar a plorar en directe tot invocant les plagues bíbliques que portaria una possible independència de Catalunya. Em va colpir tant que vaig introduir mig quilo de paperetes de Ciudatans al meu sobre del 27-S. Davant d’aquesta situació, Josep Pedrerol està fent el que es coneix com un Artur Mas: quan una cosa se’t pot descontrolar, i possiblement et pot superar, el millor és liderar-ho per mirar de contenir-ho amb il·lusió. Així, Pedrerol exerceix més d’espanyol que l’escombra de García Albiol. Per a Pedrerol que els socis del Barça protestin mostrant estelades contra la sanció de la UEFA en els partits de la Lliga de Campions és clarament inapropiat. “ La tontería esta de la estelada en todas partes me parece ridículo ”, afirmava amb rotunditat. “ Me cansa ya la tontería de las banderitas y los pitos, que las elecciones ya han acabado, tu, que nos dejen los políticos tranquilos, que la gente vaya al campo, que anime al Barça, que lo pase bien, pero ya está bien”, tornava a reiterar, visiblement molest, gesticulant amb vehemència, i com si els socis del Barça fossin subjectes adoctrinats i no individus lliures que manifesten la seva disconformitat amb el que consideren un càstig injust, desproporcionat i alarmant d’un organisme futbolístic, amb greus problemes de corrupció, disposat a fer la pilota al govern espanyol. I després es va veure obligat a fer un al·legat, amb un posat molt afectat, per defensar-se de les crítiques que està rebent per no deixar de barrejar política i esport al Chiringuito i tenir una manifesta bel·ligerància contra l’independentisme català. Val la pena transcriure el seu speech. “Jo parlo català des de petit, tan catalán como el que más, y defiendo Cataluña más que nadie, en Cataluña y fuera de Cataluña, que es más complicado. Ahora se ponen de moda los que defienden al Barça o a Cataluña des de Cataluña, eso es muy facilito, des de casa es muy fácil. Para el catalán que está por toda España, defender a Cataluña es más complicado, y yo lo hago. Y esos que no se han movido de su casa, esos sacan la bandera. Yo no saco la bandera, yo saco el orgullo de ser catalán. Y además, ¿sabes qué pasa? Que he viajado por toda España, he llegado a Madrid hace unos años, hace veinte y pico años llegué a Madrid, y me trataron tan bien en España que quiero seguir siendo español también ”. Ja em perdonareu, però tot plegat em recorda aquella frase clàssica que deia José María García segons abans d’una de les seves rajades èpiques contra els catalans: “Mi mujer es catalana y se llama Montserrat ”. Jo no sóc racista, però…