CRÍTICATV

Nadons XXL

A Un tiempo nuevo de Cuatro ens van estar bombardejant durant tota la nit que veuríem “algo insólito ”: “ Van a ver lo nunca visto ”, “ Es la primera vez que se ha visto en España ”. Tot això mentre parlaven de l’assassinat d’Asunta Basterra i de Marta del Castillo o ens anunciaven que havia arribat la crisi als prostíbuls amb aquell to groc que caracteritza el programa que presenta Silvia Intxaurrondo. Van abusar de la típica estratègia de l’ham, ensenyant-nos imatges en bucle del reportatge que veuríem: el cas d’un adult que es convertia en nadó per unes hores. Ens van presentar el cas d’un senyor que es deia Pedro, un assessor comercial de 37 anys que encara vivia amb els seus pares, que tenia com a gran fantasia convertir-se en una criatura de dos anys i l’aspiració del qual era trobar una nòvia que no pogués tenir fills per convertir-se ell “ en su bebé ”. El programa el va posar en contacte amb la Patricia, una mare de lloguer que té muntat a casa seva un servei de “ bebés XXL ”, perquè passés dues hores fent de nadó. I d’això en van fer un reportatge. Vaja, com si un programa fes un reportatge sobre els drogoaddictes i li pagués una dosi al protagonista. En el reportatge es podia veure com aquesta suposada mare de lloguer li posava un bolquer a l’adult per després canviar-l’hi, “ porque se ha hecho cacota ”, li cantava a cau d’orella. Li donava un xumet, el banyava a la banyera amb aneguet inclòs, li feia carícies amb un osset de peluix, li parlava com si fos una criatura de dos anys i li donava un biberó amb aigua perquè acabés eructant. Perplexitat absoluta. I a tot això tenien la suposada mare de lloguer al plató, i l’entrevistaven d’esquena a càmera perquè no se la pogués reconèixer. La Patricia defensava aquesta pràctica perquè “ necesitan sentirse niños ”, afegia que “ te crea ternura, es bonito, no es nada ”, aclaria que “ es raro, no es malo ”, explicava que tenia més clients del que la gent es pensa i denunciava que “ a veces te llegan escocidos ”. Al plató hi havia una psicòloga i un forense que semblaven força permissius amb el tema. Però el clímax encara havia d’arribar. “ ¿Llegará Patricia a darle el pecho? ¿Estará dispuesta a tanto? En un instante regresamos y se lo mostramos ”, ens van anunciar. “ Volvemos en 6 minutos ”. Mentida, van ser com a mínim 7. I sí, després de la publicitat vam poder veure com la mare de lloguer li donava el pit a un adult de 37 anys després de preguntar-li: “ ¿Quieres tetita? ” Al plató, la Patricia reconeixia: “ No me gusta dar el pecho, porque mi pecho es mío y tú no les das el pecho a todo el mundo, pero es como si fuera un bebé ”. I en aquest moment ja no saps qui està pitjor: el paio que amb 37 anys encara es vol posar un bolquer, la dona que ha convertit en professió satisfer la fantasia d’aquests nadons XXL o els responsables d’un programa de televisió que tracten un comportament tan asocial amb frivolitat i fent-ne espectacle.