CRÍTICATV

Solidaritat inútil

A l’ Arucitys de 8TV van ensenyar unes imatges televisives d’aquelles que et deixen perplex. No saps si riure, plorar o trucar als Mossos. Mostraven i comentaven fragments d’una colla de 4 dones que fan guàrdia davant la presó d’Alcalá de Guadaíra, prop de Sevilla. En aquesta presó hi compleix condemna la folklòrica Isabel Pantoja. Aquestes senyores, d’avançada edat cal dir-ho, feien guàrdia ja caiguda la nit esperant veure la seva ídol entrant després de tornar de permís penitenciari. Un periodista les entrevistava mentre estaven assegudes en unes cadires portàtils que fan servir per descansar i no estar dretes. Que són fans de la Pantoja, però no són tontes! De sobte, el cotxe de la Pantoja va irrompre, sense aturar-se, però una de les fans, emocionada, va dir després d’ensumar l’aire amb força: “ El coche huele a Pantoja ”. Iker Jiménez tindria tema per a tres programes només amb aquesta padrina. I després les quatre dones es van posar a cridar “ ¡Isabel! ¡Isabel, guapa! ” i una reconeixia, també entre crits, “ Estoy ronca, coño ”. I lluny vèiem com la Pantoja, ja fora del cotxe i mentre es tancava la porta del centre penitenciari, les saludava. El periodista els va preguntar per què eren allà, i no a casa amb les seves famílies, i una de les fans li va respondre: “ Vivimos por ella, es la alegría de nuestra vida ”. Terrible. “ Está muy agradecida de lo que estamos haciendo por ella, y nosotros lo hacemos porque la queremos mucho ”, afegia una altra. Quanta generositat mal enfocada, per Déu. Mira que hi ha causes nobles al món que necessiten aquest amor i entrega. Jo hauria enviat tota la colla a fer una cosa més útil, com manifestar-se pels carrers d’Amposta, amb la cadireta portàtil inclosa. Però no, les dones allà, incansables malgrat confessar: “ Ojalá saliera ya mañana, qué ganitas tenemos ”. I cap reflexió sobre la condemna a la seva ídol o sobre els seus delictes provats. I el periodista s’acomiada: “ A ver si la próxima vez que las grabo es en un concierto ” . “ Ajolai ”, li contesta una de les fans jubilades.

Minuts porqueria. La prèvia de la gala dels Goya per TVE va tornar a ser horrorosa. Altre cop uns minuts televisius llançats a les escombraries. I ja en portem… El presumpte glamur de la catifa vermella va quedar absolutament deslluït per les entrevistes sense sentit i carregades de tòpics, per alguns problemes tècnics i pífies de coordinació entre els diversos reporters i, sobretot, pels comentaris insulsos i sense cap mena de gràcia de les dues comentaristes. Sincerament, penso que no té cap interès anar comentant els vestits dels diversos actors i actrius. Això no és periodisme, ni tan sols entreteniment: és un anunci enorme -que paguem tots, no ho oblidem- de les diverses marques de roba de luxe que mai ens podrem permetre.