Tragèdia a Can Pedrerol

Dissabte al vespre el madridisme estava de dol. El Chiringuito de Jugones a Mega era un funeral. El reporter Nacho Peña va fer la seva habitual enquesta als aficionats madridistes a la porta 55 del Santiago Bernabéu. Peña, que normalment salta i s’abraça amb els aficionats mentre els entrevista, en uns reportatges que caldria estudiar a les facultats de periodisme, aquest cop no estava per a conyes. El 0 a 4 infligit pel màxim rival no convidada a fer gaire festa. “ El Barça se paseó por el Santiago Bernabéu, Josep, un desastre ”, explicava en Peña amb cara d’afectat a la intro de la seva peça. Després, inserts de les reaccions dels madridistes. Aficionats cridant “ ¡Castaña! ”, o directament increpant els jugadors blancs amb insults que es van veure obligats a tapar amb pips d’àudio. I un testimoni esgarrifós: “ Llevo viniendo al Bernabéu desde los 3 años y es la primera vez que me voy antes de que acabe el partido, esto no es el ADN del Madrid ”. I els culers, emocionats a casa. La crisi agafant el pont aeri en directe. Els orgasmes, sempre escassos, és evident que van per barris. I els madridistes no tenien clar el culpable i disparaven contra tots. Terra cremada. “ Benítez, a la puta calle ”, deia un. “ Los jugadores quieren echar a Benítez, está clarísimo, no meten la pierna ”, comentava un altre. Però un tercer apuntava més amunt. “ La culpa es de Florentino, sé que es tu colega pero lo siento ”, li confessava a Peña. “ El entrenador fuera, venimos de Marruecos, nos gastamos mucho dinero para ver este nefasto partido, me cago en la puta ”, es lamentava un marroquí madridista. Crisi d’abast internacional, ja ho veieu. “ Este no es el Madrid, da pena verlo, vengo desde Ibiza y me da pena gastarme tanto dinero para ver esto, es muy triste ”, explicava un altre seguidor a punt de plorar. “ Me he dejado 150 euros para ver esta mierda ”, es lamentava un altre aficionat. Com es pot comprovar, el tema econòmic era recurrent. Perquè després diguin dels catalans. I havia de sortir un aficionat reivindicant un dels somnis humits de Josep Pedrerol: “ La solución se llama José Mourinho ”.

I per rematar una jornada nefasta per al madridisme, ja de tornada al plató, Tomás Roncero feia la seva particular anàlisi. Per a ell la clau del patètic partit del Madrid era l’absència de jugadors del planter en l’onze inicial de l’equip blanc. En un exercici gairebé surrealista clamava al cel reclamant l’absència de Nacho Férnandez; sí, Nacho, en l’equip titular. Fora de si, cridant, es preguntava: “ ¡Qué me des una sola razón objetiva para qué Nacho no esté ni convocado para este partido! ” I a punt d’explotar: “ ¿Quién es Danilo? ¡Me voy a cabrear! ” I Pedrerol, desconcertat, li feia la següent reflexió: “ Tomás, emocionarte por Nacho, cómo te has emocionado… ” Estant realment fotuts. Desorientats. Derrotats. No en tingueu cap dubte.