CRÍTICATV

Un espectacle dantesc

A Casados a primera vista vam viure una boda força desagradable. El dating show d’Antena 3 que pretén crear matrimonis entre parelles compatibles va celebrar el presumpte banquet nupcial de l’Andrea, una veterinària d’Alacant de 32 anys, i el Bernardo, un autònom asturià de 37 anys. Va ser un d’aquells moments televisius totalment prescindibles. Si la televisió és entreteniment, Casados a primera vista no ho va ser. Tot al contrari, va generar rebuig i ganes de canviar de canal. Aquesta parella té tanta química com Rajoy i Pedro Sánchez, i això es va traslladar al sopar amb tots els convidats. Feia patir, de debò. Els nuvis no es miraven a la cara i cadascú parlava amb els familiars que tenia al seu costat ignorant-se del tot. L’Andrea, malgrat els càntics dels amics de l’asturià, es va negar a fer un petó als llavis al seu marit i es va a limitar a fer-li dos petonets a la galta. Els convidats asturians semblava que anaven una mica beguts. De fet, l’alacantina ho va denunciar: “ Ellos habían bebido antes, bastante ”. I la temperatura va anar pujant. “ ¡Vaya sosa!”, “ ¡Que nos la cambien!”, van cridar des del bàndol asturià amb ràbia. I una amiga del nuvi explicava a càmera: “ La tía es sosa, seca y desagradable”. I més càntics de “ ¡Que se besen! ¡Que se besen!” I la núvia, cada vegada més incòmoda, accedeix només a fer-li un petó a la galta. “ Si no me da un beso cuando me caso, no sé cuando va a ser el momento ”, explica el Bernardo, indignat. “ Asturias 4, Alicante menos cero. A ver si os animáis un poco. ¡Qué sosos sois!”, va recriminar el nuvi en veu alta als alacantins.

I la càmera vinga a recollir les cares d’indignació dels convidats de la núvia. No n’hi havia per menys. I van tornar els càntics etílics. Els asturians ja sense res a perdre i sobrepassats per l’alcohol i la mala educació: “ El novio es cojonudo, Andrea, Andrea, Andrea es muy sosa” i “ Que la devuelvan que es una mentirosa, malvada y muy sosa”. Més cares de desaprovació entre els alacantins i un somriure sorneguer del nuvi, que semblava encantat amb la situació i va declarar a càmera: “ En lugar de una boda parecía un velatorio”. I la traca final. Tres amics del nuvi es col·loquen darrere la núvia, dempeus, aplaudint i bramant “ ¡Un pico! ¡Un pico! ” Intimidant. Amb agressivitat. Sentint-se maltractadors. Disfrutant de l’escena. I el Bernardo els disculpa dient que “ es que cuando beben…” Com una colla de supporters del Chelsea als quals els és igual veure el partit del seu equip mentre tinguin cervesa a dojo. Però la cosa ja passa de taca d’oli. Això és violència verbal. Ocupació de l’espai vital, i per l’esquena. I la núvia s’aixeca i se’n va. I a casa també vam marxar del canal. Per solidaritat. Per dignitat. Perquè sabem distingir entre espectacle i maltractament.