CRÍTICA TV

El final d’‘Un tiempo nuevo’

Quiero pedir un aplauso para todos aquellos que han aportado su grano de arena a este proyecto, yo creo que dentro de un tiempo, si tenemos suerte, ustedes y nosotros, nos vemos a través de esta pantalla mágica de la televisión ”, amb aquestes paraules Silvia Intxaurrondo s’acomiadava dels espectadors d’ Un tiempo nuevo a Cuatro, aquest dissabte. Mediaset ha decidit tancar el programa de manera definitiva. Paolo Vasile ha dit prou. Els pèssims resultats d’audiència han estat decisius. Intxaurrondo ho deia amb energia, malgrat les tres hores llargues de programa, a peu dret, envoltada de la resta de col·laboradors amb la lògica cara de pal de qui ha invertit molts esforços en un projecte fallit. Els comiats, encara que massa habituals a la televisió, no són mai agradables. Un tiempo nuevo s’acomiadava amb la sempre potent presència de Pablo Iglesias al plató, un suposat reportatge d’investigació sobre un presumpte “ estafador de parados ”, menors transsexuals i l’última hora sobre l’atemptat a l’ambaixada espanyola a Kabul. Un poti-poti considerable, ja ho veieu. Aquest ha sigut un dels problemes del format: massa temes, sovint inconnexos, i un excés de groguisme que no ha pogut maquillar ni la credibilitat de Silvia Intxaurrondo. L’abús de la tècnica de l’esquer, tan habitual als programes de Mediaset, tampoc ha ajudat. És esgotador que et vagin anunciant una cosa durant hores i, arribat el moment, no satisfaci les teves expectatives. Perquè ens entenguem: tu no pots anunciar als teus comensals que els serviràs un entrepà de pernil ibèric i que després acabi sent un entrepà de salami industrial. Per l’amor de l’OMS! Et poden aixecar la camisa tres vegades, però no quinze. Un tiempo nuevo ja va fracassar a Telecinco amb Sandra Barneda i el seu pas a Cuatro, amb Intxaurrondo, no ha sigut millor. L’invent de canviar de cadena no ha funcionat. Canviar de productora tampoc ha rutllat. I fitxar la directora del principal rival de la competència, tampoc. S’ha de dir que ho han provat tot. A més a més, La Sexta noche a La Sexta s’ha mostrat com un rival intractable, que alguns dies ha arribat a doblar l’audiència de l’espai de Cuatro. El fracàs d’ Un tiempo nuevo és el fracàs de Mediaset per intentar esdevenir el referent informatiu de la televisió espanyola. L’estratègia era ocupar el buit que ha deixat TVE en aquest àmbit, boicotejada des de dins per la direcció política i polititzada, i aprofitar la inèrcia del lideratge dels informatius de Telecinco. Però no ha sigut possible. I no és d’estranyar quan el principal reclam era tenir com a col·laborador el “Pequeño Nicolás”. Ja sabem que els continguts polítics es poden vendre d’una manera diferent els dissabtes a la nit, com un entreniment, però només els faltava tenir de tertuliana la Belén Esteban.